Premi

Young Wildlife Photographer Of The Year per un fotògraf de 9 anys

Foto premiada amb el Young Wildlife Photographer Of The Year 2014

El fotògraf espanyol Carlos Pérez Naval, de 9 anys d’edat, ha guanyat aquest any el premi Wildlife Photographer of the Year 2014 (WPY Awards), en la categoria Young Wildlife Photographer Of The Year. Aquest premi reconeix el treball d’aquells fotògrafs que varen saber captar la bellesa, la quotidianitat, les característiques pròpies de la vida salvatge i les problemàtiques actuals que posen en perill la seva vida.

Els WPY Awards, que celebren el 2014 la 50ena edició, estan coorganitzats per la cadena BBC i el Museu de Història Natural de Londres.

Carlos Pérez Naval, que en el moment de fer la foto tenia 8 anyets, capturà la imatge d’un escorpí groc aprofitant la llum de la tarde, prop del poble Torralba de los Sisones (Huesca).

Font: heraldo.es, sustentator.com, elpais.es

Colita, Premi Nacional de Fotografia 2014 i renuncia.

La-fotografa-Colita-Isabel-Ste_54419663942_54028874188_960_639

La fotògrafa Colita, coneguda com la fotògrafa de la denominada “Gauche Divine” de Barcelona, ha sigut guardonada aquest any en el Premi Nacional de Fotografia 2014, al qual ha renunciat. El motiu de la renuncia està en la següent carta que ha enviat al Ministre Wert:

“La situación de la cultura y la educación en España, cómo expresarlo, es de pena, vergüenza y dolor de corazón. No es posible que exista dicho ministerio. Es una quimera. Habrá que esperar con ilusión, otros tiempos, otras gentes, otros gobiernos, que nos devuelvan a nosotros el orgullo y a ellos el honor”

“Mi condición de ciudadana catalana y la situación actual, nada tiene que ver con mi renuncia. No hagan inventos. Yo creo y milito en la Cultura Universal”.

La fotògrafa s’afegeix així a una llarga llista de gent de la cultura, com Jordi Savall (Premi Nacional de Musica 2014), l’escriptor Javier Marías (Premi Nacional de Narrativa 2012), el compositor Josep Soler i el dibuixant Jan (ambdós a la Medalla de Oro al Mérito en Bellas Artes) que han renunciat per la seva disconformitat en la política actual del Ministerio de Educación, Cultura y Deportes del Ministre Jose Ignacio Wert.

images

Colita (Isabel Steva i Hernández, Barcelona 1944) passarà a la història per les seues fotografies de primers plans, amb Antonio Gades, Carmen Amaya, Joan Manuel Serrat, Terenci Moix o Rafael Alberti, i paisatges en persones, sobretot a l’Ensanche de Barcelona, el seu barri.

Al llarg dels 44 anys de carrera Colita ha fet més de quaranta exposicions, trenta llibres, ha participat en premsa i en fotografia per cinema i distingida en la Medalla al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona l’any 1998 i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l’any 2004.

Actualment retirada, quan li pregunten si hi ha algun tema pel qual tornaria a agafar la càmera, respon “sols per fotografiar als banquers culpables de la crisi entrant a la presó, per res més”.

Font: lavanguardia.com, xatakafoto.com, aquellascosasdeserrat.blogspot.com.es

Les millors fotos de Naturescapes.Net

naturescapes

La fotografia guanyadora en la categoria d'Ocells ha segut “Bald Eagle Battle” de Rob Palmer.

Cada setmana els membres de Naturescapes.Net seleccionen una foto que destaque sobre la resta en cadascuna de les galeries, Ocells, Vida Salvatge, Paisatges, Flora i Macro, Elements Humans i Creacions Digitals.

Aquesta foto es converteix en la “Imatge de la setmana” de la galeria , que a finals d’any, una d’aquestes es seleccionada i es converteix la “Imatge de l’any”de la galeria

En cada galeria hi ha un guanyador anual, però com que hi ha moltes fotografies fabuloses, s’inclouen dues “Mencions Honorables”.

Via: naturescapes.net

Kevin Carter: La fotografia del malson

Amb aquesta fotografia el fotògraf sud-africà Kevin Carter guanyà el premi Pulitzer de foto periodisme a l’edició de 1994.

La foto està feta a la regió sudanesa d’Ayod durant una època de fam. La foto ens mostra una nena totalment desnutrida, defallida al terra, esgotada per la fam i a punt de morir, mentre al darrera hi ha un voltor que sembla estar esperant la seva mort.

Per aconseguir aquesta fotografia, Carter, que era un home blanc i perfectament alimentat, va esperar vint minuts a que el voltor obris les ales, la qual cosa no va arribar a passar. No se sap que va passar en la nena, segons Carter es va recuperar i va continuar el seu camí.

Catorze mesos després de fer la fotografia, les declaracions de Carter en rebre el premi foren les següents:

És la foto més important de la meva carrera però no n’estic orgullós, no puc veure-la. Encara estic penedit de no haver ajudat a la nena.

Després d’això el fotògraf es passà a la fotografia de paisatge, però el sentiment de culpa, una forta dependència de les drogues, i la mort d’un amic al conflicte de sud africa el portaren quatre mesos després al suïcidi amb els gasos de l’escapament del seu cotxe, aparcat a la llera del riu, molt prop d’on jugava quan era nen.

Carter fou objecte de moltes i dures crítiques per aprofitar la situació per la seua pròpia fama, comparat-se el fotògraf amb el voltor.

Jean Mark Boujo: Guerra de l’Irak

Aquesta foto és del fotògraf Jean Mark Boujo de l’agencia Associated Press i és la guanyadora del World Press Photo de l’any 2003. Aquests guardons premien la millor fotografia publicada en prensa durant l’any, des del 1955.

Historia de la foto:

Jean Mark Boujo conta que després de ser incorporat a una brigada de l’exercit americà, durant la invasió a l’Irak, un dia el van avisar que estaben reben presoners, quan ell va arrivar al lloc observà dos camions que portaben 30 presoners, entre els quals hi havia un nen, la qual cosa li va semblar extranya.
Va escoltar als soldats dir que les ordres eren encaputxar i lligar a tots els presoners, quan li va tocar el torn al pare del nen, el petit patí un atac de pànic, plorant sense parar i aferrant-se al seu pare.
Quan el pare ja tenia les mans lligades detràs a l’esquena, en un gest de tranquilitzar al seu fill es va seure a l’arena, però el nen segui plorant i xisclan, un soldat americà es va apropar a ells i va tallar les manilles de plàstic per alliverar les mans del pare, de manera que el pare va poder abraçar al seu fill i calmar-lo. En aquest moment es va fer la foto.

Aquesta foto ens parla de la guerra i de la compassió, sobren més paraules.

Renée Bayer: A Mother’s Journey

Aquest reportatge, realitzat per la fotògrafa Renée Bayer va guanyar el premi Pulitzer de fotografía 2007.

La mare del nen, Cyndie French, i la fotografa es van trobar al maig de 2005, sis mesos després que es diagnostiqués càncer al seu fill d’onze anys Derek Madsen. La mare va convidar la fotògrafa a registrar tots els aspectes de la cura del nen i documentar l’impacte de la infermetat sobre ell i la família. El reportatge es va realitzar durant l’any de convivència, en el qual la fotògrafa va acompanyar en el dia a dia a la mare i al nen, registrant tots els aspectes de la malaltia, visites a metges, realització dels tractaments, transfusions de sang…

El reportatge es dur, sobretot per les alegries i desesperacions que mostra.

Font: The Sacramento Bee