Marató

Aquesta és, segons la llegenda, la frase amb la qual un missatger de l’exercit, l’any 490 aC anunciava als habitants d’Atenes, després de córrer la distància que separa la vall de Marató de la ciutat d’Atenes, que l’exercit de Milcíades havia guanyat la batalla contra els perses. Després el soldat va morir de l’esgotament.

La història, que Herodoto va escriure uns 500 anys després, ja que no hi ha cap referencia enregistrada de l’època, deia en canvi, que el corredor es deia Tersipo o Eucles i fins 200 anys més tard (700 anys després dels fets), Luciano de Samosata, no li va posar nom, Fidíppides, actualment conegut com Filípides.

Ens conta Herodoto, que Filípides era de professió Hemorodromo, missatger que, com altres, estava acostumat a córrer molts de kilòmetres. Després que l’exèrcit, comandat per Milcíades, guanyés per primer cop al l’exèrcit persa, que els doblava en nombre. Filípides va sortir en direcció a Atenes (40 km pel camí més llarg, l’alternatiu en té 30 i per tant recorregut més probable), en arribar va anunciar: “alegregreu-vos, hem guanyat” i després va caure “exhaust”, però no fa cap referència a que morís en arribar . Ens conta, en canvi, que Filípides, abans de la batalla de Marató, va córrer ha demanar ajud a Esparta per combatre als Perses, aquests, en estar en díes religiosos, no van poder enviar ajuda, i Filipides va tornar al lloc de la batalla.

La distancia entre les ciutats d’Sparta i Atenes es de 1200 estadis, i es calcula que Filípides els va recórrer entre 41 i 42 hores, ja que va arribar a la tardor del segon dia. Fa pocs anys, uns soldats de la RAF (Royal Air Force) van estudiar el trajecte més probable seguit per Filipides entre aquestes dues ciutats, creant una cursa anomenada Spartalon. Els participants la recorren en unes 36 hores.

Així, els ultramaratonians segueixen una tradició de més de 2500 anys, la dels Hemorodromoi, i segurament, el recorregut de la marató mai es va fer.

La marató moderna la va crear Michael Breal i va transcórrer entre la vall de Marató fins a l’estadi olímpic amb una distància aproximada de 40 km. El primer guanyador va ser un pastor grec anomenat Spiridon Louis, que que va recórrer la distància en 2 hores, 58 minuts i 50 segons.

La distància actual de la marató es de 42,195 km i es deu als primers jocs olímpics, celebrats a Londres el 1908. La distancia a recórrer era entre l’estadi de White City i el castell de Windsor, per que els fills dels reis d’Anglaterra la pogueren veure des de les balconades. Aquesta distancia fou oficial a partir de 1924.

Actualment el record del mon de la Marató està en possessió de Haile Gebrselassie a la Marató de Berlín de 2007, amb una marca de 2,04,26 superant en 30 segons l’anterior de Paul Tergat de l’any 2003 també a Berlín.