magnum

Raghu Rai, el desastre de Bhopal.

bhopal

Raghu Rai, Magnum

La nit del 3 de desembre de 1984 va haver-hi una fuga de gas en una fàbrica de pesticides de la companyia Union Carbide a la regió de Bhopal (India) que va matar entre 6.000 y 8.000 persones la primera setmana i unes altres 12.000 posteriorment com a conseqüència de la catàstrofe, que va afectar a 600.000 persones, 150.000 de les quals van patir greus conseqüències. La tragèdia també va matar a milers d’animals i va contaminar les terres de conreu i les aigües subterrànies.

Aquella setmana més d’un milió de persones havien anat a participar a la celebració d’un concurs poètic, procedents de tota la regió i zones més llunyanes, la gent el gaudia fora de casa i tota la ciutat estava engalanada. A tocar dels murs de la fàbrica, hi havia barris sencers on la gent dormia en barraques, les autoritats ho havien permès.

La nit de l’accident la planta estava parada, només es feien tasques de neteja que consistien en fer passar aigua a pressió per unes canonades, el personal però, no va prendre les mesures de seguretat i l’aigua va anar a parar a un tanc en 42 tones de Isocianat de Metil, començant rapidament una reacció química que el va convertir en gas Cianur de Hidrogen que les vàlvules de seguretat van treure a l’atmosfera. La fuita tòxica ja estava al carrer, passava mitja hora de la mitja nit.

El vent suau d’aquella nit va empènyer el núvol de gas, més pesat que l’aire, cap al barri de barraques. Els primers en morir van ser els ancians, els malalts i els nens. Els carrers de Bophal es van omplir de seguida de cadàvers de gent desesperada per fugir intentant respirar. La gent va caure fulminada.

Union Carbide va tancar la fàbrica immediatament després del desastre i es va desentendre tant de les instal·lacions com dels productes químics que encara contenien, que van continuar durant anys contaminant l’aire, el sol i els aqüífers de la zona.

Al cap d’uns anys l’empresa va reconèixer 3.828 morts oficials (més de 1.000 menys que les autòpsies practicades), i per compensar totes aquestes pèrdues, va acordar amb el Gobern indi unes compensacions per d’anys de 480 milions d’Euros, que incloïen la renúncia del govern a prendre qualsevol acció futura de reclamació per la via judicial. Els beneficiaris d’aquestes compensacions van cobrar com a mitjana 67.267 rupies (uns 800 €), no es va compensar a les persones malaltes ni en seqüeles.

La que ha sigut considerada “pitjor catàstrofe ecològica de la història” va ser conseqüència de greus deficiències de seguretat a les instal·lacions, en les quals la companyia havia deixat de invertir perquè ja no era rendible. Els responsables de Union Carbide van ser condemnats a 2 anys de presó i una multa de 500.000 rupies (8.900 €).

Raghu Rai, el fotògraf que va cobrir el desastre de Bhopal per l’agencia Magnum, va tornar 17 anys després per documentar la situació dels supervivents, el resultat és el llibre “Exposure” publicat per Greenpeace l’any 2002.

Font: Wikipedia, AP images, Magnum Photos

James Dean passejant per Times Square de Dennis Stock


James Dean pasejant per Times Square de Dennis Stock

James Dean passejant per Times Square en un dia plujós és una fotografia del fotograf Dennis Stock. La fotografia, realitzada l’hivern de 1955, va esser publicada per primer cop a la revista Life i després reproduïda milers de cops, fins convertir-se en un dels icones del Segle XX. Pocs dies després de la fotografia, James Dean moria i naixia el mite.
Dennis Stock va ser fins la seva mort, el passat gener, un dels fotògrafs més importants de l’agencia Magnum, a la qual va arrivar de la ma del mateix Robert Capa. L’any 1951 guanyava un premi de joves fotògrafs convocat per Life, i el mateix any ja va ser convidat per l’agencia, per tres anys més tard passar a formar-ne part de ple dret. Va estar tota la vida unit a Magnum , convertint-se en un dels grans fotògrafs de Hollywood, on va accedir-hi gracies al recolzament de Humphrey Bogart, també va copçar l’ambient dels músics de Jazz i de la contracultura dels anys seixanta amb els motoristes i els Hippys.

Audrey Hepburn per Dennis Stock

De les imatges més conegudes d’Stock destaquen les que va fer a Audrey Hepburn treien el cap per la finestreta d’un cotxe, la de Marlon Brando caracteritzat de Napoleón al rodatge de Desirée, o les realitzades a Marilyn Monroe o John Wayne, o en l’ambit del jazz, a  Louis Armstrong en roba interior en el seu camerí.
Al llarg de la seva vida va publicar 27 llibres i va fer exposicions a les galeries més prestigioses del món, com ara el Centre Internacional de Fotografía de Nova York, la National Gallery de Washington o el Museu d’Art Modern de París i  va participar en produccions per al cinema i la televisió. Sobre la seva feina va dir He tingut el privilegi de veure gran part de la meva vida a través d’un objectiu, fent d’aquest viatge una experiència clarificadora.

Les fonts d’aigua de la segregació, d’Elliott Erwitt

Les fonts d'aigua de la segregació, d'Elliott Erwitt

Aquesta imatge de la segregació racial,  fou feta en algun lloc de l’estat de Carolina del Nord, l’any 1950 pel fotògraf Elliott Erwitt.

Elliott Erwitt, considerat un dels clàssics del fotoperiodisme, es un fotògraf nord-americà nascut a París l’any 1928, que va formar part de l’agencia Magnum des de l’any 1953.

Es dona el cas que, anys més tard, el vot de l’estat de Carolina del Nord fou decisiu perquè en Barack Obama guanyés el lideratge del Partit Demòcrata de cara a les eleccions Americanes al la seva rival Hilary Clinton.

via: millenio.wordpress.com

Cristina García Rodero. María Lionza, la diosa de los ojos de agua.

La diosa de los ojos de agua, de Cristina García Rodero

La diosa de los ojos de agua, de Cristina García Rodero


L’exposició “María Lionza. La diosa de los ojos de agua
de la fotògrafa Cristina García Rodero realitzada en el marc de l’edició 2008 de PhotoEspaña està formada per un centenar de fotografies que mostren la religiositat al voltant d’aquest personatge mític veneçolà.

La fotògrafa, que ha realitzat treballs semblants a Espanya (España Oculta) i el Carib, s’endinsa en un treball de deu anys en un ritual que s’articula entorn a l’aigua, el foc i la terra.

La muntanya de Sorte, prop de Chivacoa, a l’estat veneçolà de Yaracuy, és un lloc molt visitat pels peregrins durant la Setmana Santa. Els fidels acudeixen per fer peticions a María Lonza, tant relacionades en infermetats, com problemes amb l’amor o la riquesa i el poder. Els fidels trien un lloc al bosc o al costat del riu per construir altars per invocar-la. Antigament es venerava a Yara, deessa de la naturalesa i l’amor, la llegenda de la qual sobrevisqué a la conquesta espanyola, sofrint algunes modificacions, com el nom, passant a dir-se Nuestra Señora María de la Onza del Prado de Talavera de Nivar, que amb el pas del temps es convertí en María de la Onza o María Lionza.

Aquest culte s’ha alimentat al llarg del temps de la cultura europea, asiàtica i africana, creant un ritual que mescla sants en personatges de la cultura popular veneçolana i herois històrics, cacics indis, esclaus negres, sants cristians, metges, militars o delinqüents.

La fotògrafa Cristina García Rodero ha segut notícia aquest dies per ser la primera fotògrafa espanyola en accedir a l’agencia Magnum Photos com a membre de ple dret després de completar un procés d’admissió que va començar l’any 2005.

Cristina García Rodero. España Oculta

España Oculta de Cristina García Rodero

L’agencia Magnum Photos va néixer a la segona guerra mundial per convertir-se en un mite documental fotogràfic fundat per Henri Cartier-Bresson, Robert Capa, George Rodger i David Seymour.

via: Notiemail/EFE, dslrmagazine.com, elpais.com