Historia

La Treva de Nadal de 1914

tregua-de-navidad-1914-primera-guerra-mundial

Tropes Franceses, Angleses i Alemanyes a la treva de Nadal de 1914 a Ypres, Belgica

Aquest any es celebra el centenari de l’anomenada “Treva de Nadal” que consistí en un “alto el foc” no oficial entre les tropes de l’Imperi Alemany i les tropes britàniques i franceses del front occidental de la Primera Guerra Mundial durant el Nadal de 1914.

El dia 24 de desembre va concórrer en calma al front, l’artilleria no sonava i no va haver-hi cap ofensiva important. Les trinxeres alemanyes per la nit es van engalanar en adorns nadalencs que havien arribat al front per ordre del Kaiser. Després de les llums van arribar les nadales, destacant “Nit de Pau”. Els britànics i francesos, atònits a lo que estaven vivint, van respondre també cantant nadales. Aquest fet es va escampar a gran part del front occidental.

El matí següent, el 25 de desembre, Nadal, la situació de la passada nit va continuar, els primers en començar van ser també els alemanys. Alguns dels soldats alemanys que parlaven anglés van sortir de les trinxeres en una senyera blanca. Els anglesos, després de dubtar-ho una mica, van sortir també i en poca estona ja era gran part de la tropa la que estava fora celebrant conjuntament el Nadal amb els alemanys, l’enemic que uns dies abans estaven matant.

Durant la treva es van fer intercanvis de menjar, beguda, tabac… i es van compartir histories, records, opinions sobre la guerra i inclús fotografies de les respectives famílies.

Pot ser, el fet més conegut fou el partit de futbol, que gràcies a les cartes enviades als familiars, es coneix el resultat, 3-2 per Alemanya.

tregua-de-navidad-1914

El partit de fútbol el va guayar Alemanya 3-2

Aquesta treva va arribar a l’Estat Major de l’Exèrcit, que no podia tolerar cap tipus d’apropament ni compassió per l’enemic, i va prendre accions. A la prohibició d’establir cap tipus de contacte en l’enemic, es va afegir l´afusellament de molts els que varen participar a la treva, sobretot entre el bàndol francès, i els alemanys van traslladar als soldats al front oriental, on les condicions eren molt pitjors.

Es van confiscar a ambdós bàndols les fotografies de la treva, les cartes i tot tipus de documentació que fesa cap referencia a la treva, fins i tot una de les fotos de la treva en soldats alemanys i anglesos que va arribar a ser portada del Daily Mirror, va obligar al Gobern a confiscar gran part dels diaris publicats.

daily-mirror-1ww

Aquests tipus de treves pràcticament ja no es van tornar a produir els anys següents, els soldats eren canviats de front sovint per no confraternitzar en l’enemic i havia ordres de bombardejos d’artilleria durant les dates de Nadal.

L´últim veterà de guerra aliat supervivent de la treva, Alfred Anderson, va morir a Escòcia als 109 anys, el 21 de novembre de 2005.

El pròxim 17 de desembre de 2014, a la població de Ypres, Bèlgica, la UEFA commemorarà en un partit de futbol el centenari de la treva de Nadal de 1914, estan convidats els Caps d’Estat de Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia i Regne Unit, en l’argument que “La cerimònia de commemoració deu rendir homenatge als soldats que, fa un segle, expressaren la seva humanitat en un partit de futbol escrivint un capítol en la construcció de la unitat europea i que són un exemple a seguir per les joves generacions d’avui”.

Un record d’aquesta treva estarà aquest Nadal a totes les cases en l’anunci d’una coneguda marca de xocolata.

Font: batallasdeguerra.com, Wikipedia, Paul MacCartney “Pipes of peace”

Foc al carrer Marlborough, d’Stanley Forman

Foc al carrer Marlborough, d'Stanley Forman

El 22 de Juliol de 1975, el fotògraf Stanley J.Forman, aleshores treballador del diari Boston Herald American, va sentir sirenes d’alarma de la policia i crits que deien: Foc al carrer Marlborough!!.  Va agafar la càmera i va sortir corrent. Quan arribà hi havia patrulles de bombers intentant apagar un gran foc en un edifici. Als pocs moments d’ésser allí es van sentir unes veus demanant auxili a la part darrera de l’edifici, eren les veus de Diana Bryant de dinou anys i s’ha germana Tiare Jones de dos.

O´Neill, un bomber del Cos de Boston, va intentar apropar-se a elles amb una escala. En ver-ho, Forman va pujar a sobre d’un camió de bombers per tenir una millor perspectiva per una fotografia. En aquells moments inclús un helicòpter d’una emissora de radio va aterrar a sobre del terrat per veure si les podia ajudar. Feia molta calor i la situació era molt perillosa. Quan el bomber O´Neill va aconseguir apropar-se a pocs metres de  la jove i la xiqueta, aquestes varen caure al vuit.

Diana Bryant va morir a aquella mateixa nit per l’impacte de la caiguda, però Tiera Jones va sobreviure. El bomber no va poder arribar per pocs segons. La fotografia es va publicar primer al diari Boston Herald American i després a diaris de tot el mon. Stanley J. Forman va guanyar el premi Pulitzer per la cobertura gràfica del succés i va obrir un debat sobre si fotografies tant dramàtiques es tenien que publicar.

Aquesta fotografia va influir per que primer les autoritats de Boston i després el Gobern nord-americà assignessen més recursos als bombers i per que s’endurissin els reglaments de seguretat contra els incendis.

via: news.bbc.co.uk, noesundiacualquiera

La primera fotografia de raig X

Primera fotografia de raig X (1896)

Wilhelm Konrad Roentgen durant uns experiments amb el tub de Crookes, va observar que poca quantitat de Bari platinocyanide emetia una resplendor fluorescent. Acte seguit, va posar una placa fotogràfica darrera de la ma de la seva dona i va fer la primera fotografia amb raig X. Abans d’això els metges eren incapaços de mirar dins del cos d’una persona sense fer un tall. Roentgen va rebre el primer Nobel de física l’any 1901.

via: taringa.net

L’ultim jueu de Vinnitsa

L'últim jueu a Vinnitsa

L´ultim jueu de Vinnitsa

Aquesta foto que mostra un soldat a punt de disparar a un jueu agenollat davant d’una fossa comú a Vinnitsa, Ukrania, l’any 1941, fou trobada entre les pertinences d’un soldat alemany de les Einsatzgruppen nazis. A la part del darrera de la foto es podia llegir L’ultim jueu de Vinnitsa. Al voltant de 28.000 jueus varen morir a Vinnitsa i l’àrea del voltant durant l’Holocaust Nazi, el que s’ha donat a conèixer com el Genocidi de Vinnitsa.

via: elzo-meridianos.blogspot.com, forosegundaguerra.com

“Fotografriar un pastís també pot ser art”, Irving Penn

Kate Moss, per Irving Penn

Kate Moss, per Irving Penn

Irving Penn fou el fotògraf que va revolucionar la iconografia de la moda a mitjans segle XX, al unir art i publicitat, avantguarda i sentit comercial. Les seves fotografies s’exposen en els grans museus del mon, com ara el MoMA i el Metropolitan de Nova York, el Moderna Museet d’Estocolm, la National Gallery de Washington i l’Art Institute de Chicago.

Va néixer l’any 1917 a Nova Jersey. Als 17 anys començà a estudiar disseny a l’Escola del Museu d’Art Industrial de Filadelfia, sota la tutela del fotògraf rus Alexey Brodovitch, director artístic de la revista Harper’s Bazaar. Irving Penn va voler ser primer dissenyador gràfic i després pintor, però passarà a la historia com el fotograf que va transformar la fotografia de moda amb avantguardistes enfocaments, senzillesa, us agressiu del contrast en blanc i negre, i el tractar els retratats com a objectes.

Irving Penn en una sesió fotogràfica

Irving Penn en una sessió fotogràfica

A Penn se li ha criticat portar fins al límit l’enfocament tan centrat en mostrar a la persona descontextualitzada, de manera que el cos de la persona fora la única expressió. Des de la seva perspectiva, una model de Manhattan i un aborigen  Africà rebien en la seva obra el mateix tracte. A finals dels seixanta va desplaçar el seu estudi a Llatinoamerica i Africa per fotografiar nadius, sobre els quals, en una entrevista al The New York Times l’any 1991 digué, La gent que vaig fotografiar no era primitiva. La gent primitiva viu a Nova York.

Irving Penn va treballar a la revista Vogue durant tota la seva vida, fent la primera portada el 1943 i fins la seva mort, el passat 7 d’octubre, als 92 anys d’edat.

via: Elpais.com, numerof.com

Paco Alguersuari ‘el fotògraf’ de l’esport

Miguel Poblet, durant una etapa del Giro de Italia de 1959

Quan Juan Antonio Samaranch volà a Moscú en motiu dels Jocs Olimpics de 1980, Paco Alguersuari li va fer una fotografia baixant les escales. Acte seguit va treure una moto de dins d’una maleta, i en muntar-la va anar a revelar la foto a l’hotel. Quan Samaranch entrava al hall de l’hotel, Alguersuari ja l’estava esperant amb la foto baixant de l’avió, feta moments abans, revelada i humida.

Conscient de la immediatesa a la noticia i la necessitat de que els rodets arribessen ràpid a destí, Alguersuari havia emprat múltiples mètodes, entre ells acudir a peu d’un avió que sortia cap a Barcelona per si algun viatger s’oferia amablement a dur-li els rodest a una determinada adreça, convèncer al propi pilot de l’avió, volar ell mateix en helicòpter o emprar palomes missatgeres.

Paco Alguersuari era el fotògraf de l’esport. Havia participat en 44 edicions de la Volta Catalunya, 14 edicions del Tour de França, 38 Vueltas a Espanya, 14 Giros de Italia i havia segut testimoni de 6 jocs olímpics (Roma-60, Mèxic-64, Munic-72, Mont-real-76, Moscou-80 i Barcelona-92). Les seves fotografies es publicaven a El Mundo Deportivo, La Vanguardia, L’Equipe, El Noticiero i EFE.

Paco Alguersuari

Alguersuari tenia el record de guardons rebuts per un fotògraf esportiu, com el World Press Photo de l’any 1961 a la millor fotografia esportiva en motiu dels JJOO de Roma o el Collar de la Orden del Mérito Olímpico per la seva contribució a l’esport.

Paco Alguersuari, actualment més conegut per ser avi de Jaume Alguersuari, pilot de F1, va morir ahir a la edat de 90 anys.

via: ojodigital.com, Elmundodeportivo.com

La fotografia de la primera expedició al Pol Sud.

Roald Amundsen ¡ el seu equip al Pol Sud

El primer explorador en arribar al Pol Sud, el noruec Roald Amundsen, el 14 de Desembre de 1914 va fer aquesta fotografia, que ara, 98 anys després, ha trobat l’historiador Harald Ostgaard Lund, als arxius de la Biblioteca Nacional d’Austràlia.

Roald Amunsen va fer la primera escala en tornar del viatge de tornada de l’Antàrtida al port de Hobart, capital de la illa de Tasmània, on va entregar els negatius a J. W. Beattie, un conegut fotògraf de la illa. No se sap en certesa, però es creu que Beattie va entregar els negatius al seu ajudant, E. Searle, el qual, un temps després les va recopilar en un llibre de fotografies anomenat Vistes de Tasmània, llibre que fou adquirit per la Biblioteca Nacional d’Austràlia a la família de Searle.

La fotografia mostra els quatre membres de l’equip de l’expedició  contemplant la senyera de Noruega, hissada a sobre d’una tenda de campanya. Cinc setmanes després d’aquell 14 de desembre de 1911, l’expedició de Robert Scott, rival d’Amunsen, va fer una foto quasi idèntica al mateix lloc.

via: El Pais