Fotoperiodisme

Raghu Rai, el desastre de Bhopal.

bhopal

Raghu Rai, Magnum

La nit del 3 de desembre de 1984 va haver-hi una fuga de gas en una fàbrica de pesticides de la companyia Union Carbide a la regió de Bhopal (India) que va matar entre 6.000 y 8.000 persones la primera setmana i unes altres 12.000 posteriorment com a conseqüència de la catàstrofe, que va afectar a 600.000 persones, 150.000 de les quals van patir greus conseqüències. La tragèdia també va matar a milers d’animals i va contaminar les terres de conreu i les aigües subterrànies.

Aquella setmana més d’un milió de persones havien anat a participar a la celebració d’un concurs poètic, procedents de tota la regió i zones més llunyanes, la gent el gaudia fora de casa i tota la ciutat estava engalanada. A tocar dels murs de la fàbrica, hi havia barris sencers on la gent dormia en barraques, les autoritats ho havien permès.

La nit de l’accident la planta estava parada, només es feien tasques de neteja que consistien en fer passar aigua a pressió per unes canonades, el personal però, no va prendre les mesures de seguretat i l’aigua va anar a parar a un tanc en 42 tones de Isocianat de Metil, començant rapidament una reacció química que el va convertir en gas Cianur de Hidrogen que les vàlvules de seguretat van treure a l’atmosfera. La fuita tòxica ja estava al carrer, passava mitja hora de la mitja nit.

El vent suau d’aquella nit va empènyer el núvol de gas, més pesat que l’aire, cap al barri de barraques. Els primers en morir van ser els ancians, els malalts i els nens. Els carrers de Bophal es van omplir de seguida de cadàvers de gent desesperada per fugir intentant respirar. La gent va caure fulminada.

Union Carbide va tancar la fàbrica immediatament després del desastre i es va desentendre tant de les instal·lacions com dels productes químics que encara contenien, que van continuar durant anys contaminant l’aire, el sol i els aqüífers de la zona.

Al cap d’uns anys l’empresa va reconèixer 3.828 morts oficials (més de 1.000 menys que les autòpsies practicades), i per compensar totes aquestes pèrdues, va acordar amb el Gobern indi unes compensacions per d’anys de 480 milions d’Euros, que incloïen la renúncia del govern a prendre qualsevol acció futura de reclamació per la via judicial. Els beneficiaris d’aquestes compensacions van cobrar com a mitjana 67.267 rupies (uns 800 €), no es va compensar a les persones malaltes ni en seqüeles.

La que ha sigut considerada “pitjor catàstrofe ecològica de la història” va ser conseqüència de greus deficiències de seguretat a les instal·lacions, en les quals la companyia havia deixat de invertir perquè ja no era rendible. Els responsables de Union Carbide van ser condemnats a 2 anys de presó i una multa de 500.000 rupies (8.900 €).

Raghu Rai, el fotògraf que va cobrir el desastre de Bhopal per l’agencia Magnum, va tornar 17 anys després per documentar la situació dels supervivents, el resultat és el llibre “Exposure” publicat per Greenpeace l’any 2002.

Font: Wikipedia, AP images, Magnum Photos

Anuncis

Les fonts d’aigua de la segregació, d’Elliott Erwitt

Les fonts d'aigua de la segregació, d'Elliott Erwitt

Aquesta imatge de la segregació racial,  fou feta en algun lloc de l’estat de Carolina del Nord, l’any 1950 pel fotògraf Elliott Erwitt.

Elliott Erwitt, considerat un dels clàssics del fotoperiodisme, es un fotògraf nord-americà nascut a París l’any 1928, que va formar part de l’agencia Magnum des de l’any 1953.

Es dona el cas que, anys més tard, el vot de l’estat de Carolina del Nord fou decisiu perquè en Barack Obama guanyés el lideratge del Partit Demòcrata de cara a les eleccions Americanes al la seva rival Hilary Clinton.

via: millenio.wordpress.com

La fotografia de Chris Detrick guanyadora del World Press Photo 2008 d’esports

La fotografia de Chris Detrick guanyadora del World Press Photo 2008 d'esports

Al  partit de l’estadi Marriott Center, que enfrontava als BYU [Brigham Young] contra els Pepperdine en Provo, Chris Detrick tenia  un encarreg per al diari The Salt Lake Tribune de fer algunes fotografies per la secció d’esports.

Jason Walberg, dels Pepperdine, era l’encarregat de defendre un atac de Jonathan Tavernari, dels BYU, que venia de l’altra banda de la pista cap a la cistella a molta velocitat. Chris Detrick va fotografiar la seqüència amb ràfega, però es va adonar que en un moment determinat la ma de Walberg picava contra la cara de Tavernari, el qual va mirar guenyo un instant, però va continuar en direcció cap a la cistella. Encara que va errar el tir, va romandre al camp i els arbitres no van assenyalar falta. Fins al final del primer temps el fotògraf no es va adonar de la foto que acabava de fer.

Una setmana més tard, el diari The Salt Lake Tribune va entrevistar als dos jugadors per veure com reaccionaven davant la fotografia. Walberg, el jugador que posava la ma va declarar: Crec que molta gent pensa que va ser intencionat quan veuen la imatge però no hi havia cap intenció. Es quelcom que va passar durant el partit. Coses com aquesta solen passar en molts de partits. Qualsevol que vegi la seqüència de imatges descobrirà que no hi ha mala intenció. Va passar tan ràpid…. sembla que posi els meus dits en els seus ulls i els hi estire, però no va ser així.

La foto de Chris Detrick fou la guanyadora del World Press Photo 2008, el Pictures of the Year International, el NPPA Best of Photojournalism y el Picture of the Year de SportsShooter.com.

Chris Detrick en una autofotografia.

Chris Detrick en una auto fotografia.

Chris Detrick, de 26 anys, és llicenciat en periodisme per la Universidad de Missouri i treballa com a fotoperiodista pel diari The Salt Lake Tribune.

via: quesabesde.com