Fotografs

Les 10 millors fotografies del 2009 de National Geographic.

Martin Schoeller, The Hadza

Martin Schoeller, The Hadza

Chris Johns, redactor en  cap de la revista National Geographic, ha coordinat aquest projecte de triar les 10 millors fotografies del 2009 i fer-ne un documental on els fotògrafs Kevin Schafer, Fritz Hoffman, Amy Toesing, Stephen Alvarez, Martin Schoeller, Randy Olson, Michael Nichols, John Stanmeyer, James Nachtway i el matrimoni Len Jensel y Diane Cook expliquen com es van fer i mostren el making off. La tasca de Johns no ha segut fàcil, ja que els menbres d’aquesta societat varen captar més d’un milió de fotografies durant l’any passat, de les quals més de mil van sortir a les seves publicacions.
Desde l’any 1888 la societat americana National Geographic capta fotografíes i mostra a la gent les escenes més impactants de la Terra.
foto: natgeo.es
Anuncis

Foc al carrer Marlborough, d’Stanley Forman

Foc al carrer Marlborough, d'Stanley Forman

El 22 de Juliol de 1975, el fotògraf Stanley J.Forman, aleshores treballador del diari Boston Herald American, va sentir sirenes d’alarma de la policia i crits que deien: Foc al carrer Marlborough!!.  Va agafar la càmera i va sortir corrent. Quan arribà hi havia patrulles de bombers intentant apagar un gran foc en un edifici. Als pocs moments d’ésser allí es van sentir unes veus demanant auxili a la part darrera de l’edifici, eren les veus de Diana Bryant de dinou anys i s’ha germana Tiare Jones de dos.

O´Neill, un bomber del Cos de Boston, va intentar apropar-se a elles amb una escala. En ver-ho, Forman va pujar a sobre d’un camió de bombers per tenir una millor perspectiva per una fotografia. En aquells moments inclús un helicòpter d’una emissora de radio va aterrar a sobre del terrat per veure si les podia ajudar. Feia molta calor i la situació era molt perillosa. Quan el bomber O´Neill va aconseguir apropar-se a pocs metres de  la jove i la xiqueta, aquestes varen caure al vuit.

Diana Bryant va morir a aquella mateixa nit per l’impacte de la caiguda, però Tiera Jones va sobreviure. El bomber no va poder arribar per pocs segons. La fotografia es va publicar primer al diari Boston Herald American i després a diaris de tot el mon. Stanley J. Forman va guanyar el premi Pulitzer per la cobertura gràfica del succés i va obrir un debat sobre si fotografies tant dramàtiques es tenien que publicar.

Aquesta fotografia va influir per que primer les autoritats de Boston i després el Gobern nord-americà assignessen més recursos als bombers i per que s’endurissin els reglaments de seguretat contra els incendis.

via: news.bbc.co.uk, noesundiacualquiera

Picasso i els pans, de Robert Doisneau

Picasso et les pains, de Robert Doisneau.

Robert Doisneau (París, 1912 – 1994) és un fotògraf que va centrar el seu treball en la vida pública de París, tots els seus racons i amb tots els seus personatges, sempre tractats amb una espurna d’humor.

Gravador litogràfic i tipògraf, i posteriorment, a causa de la crisi, treballador d’una fàbrica de Renault i Soldat a la Segona Guerra Mundial, va començar en la fotografia l’any 1929, però no és fins l’any 1937 quan entra, de la ma de l’artista André Vigneau, al mon de la fotografia com a art.

Robert Doisneau.

Robert Doisneau.

Acabada la Segona Guerra Mundial, treballa amb Henri Cartier-Bresson i Robert Capa a l’agencia ADEP. A partir de l’any 1945 col·labora amb el diari Le Point i passa a formar part de l’agencia RAPHO, en la qual estarà tota la seva vida, i per la  qual va fotografiar, entre altres, a Pablo Picasso. Resultat d’aquests treballs és la fotografia de l’any 1952 Picasso et les pains.

De la ma de Robert Giraud entra en contacte en Jean Paul Sartre, Albert Camus i Jean Cocteau. En aquell moment ja treballa per la revista Vogue, però és la revista Life qui el contracta per fer un reportatge sobre els amants de París i és d´on surt la seva fotografia més important, El petó de l’Holtel Ville.

La meva fotografia és la del món tal com jo vull que sigui (Robert Doisneau).

via: taringa.net, fotografias.net

John Lenon i Yoko Ono per Annie Leibovitz

John Lenon i Yoko Ono per Annie Leibovitz

John Lenon i Yoko Ono per Annie Leibovitz

El 8 de Desembre de 1980, John Lenon fou assassinat a les afores del seu apartament de Nova York, l’Edifici Dakota. Aquell mateix matí, Lennon havia posat, amb la Yoko Ono, per a una sessió de fotos de la revista Rolling Stone. L’encarregada de les fotografies fou Annie Leibovitz, Directora de Fotografia de la revista. Leibovitz explica que John es va treure la roba però Yoko no va voler, “quedeu-vos així” els va proposar la fotògrafa. El resultat fou una de les portades més famoses de la història del Rock.

L’any 1971, Leibovitz va obtenir la llicenciatura en Belles Arts a l’Institut d’Art de San Francisco. Posteriorment, va treballar amb el fotògraf Ralph Gibson, i després com a fotògraf autònoma de la revista Rolling Stone. L’editor de la revista va quedar tan impressionat amb el seu treball que li va permetre formar part de l’equip de la publicació. Dos anys més tard va ser nomenada Directora de Fotografia, carreg que va mantenir durant 10 anys i en el qual va realitzar 142 portades.

Annie Leibovitz és famosa per les seves fotografies de les celebritats del món, ha retratat a la Reina d’Anglaterra, a Keith Haring, a Demi Moore embarassada, a Brad Pitt o l’agonia del seu pare, un cos crivellat a Sarajevo i una tardor color safrà des del Nil, totes portades de les millors revistes. Les seves produccions fotogràfiques per als calendaris Pirelli o Mercedes, són equiparables en mitjans i recursos a les grans superproduccions de cinema. El seu treball ha segut portada de Vainity Fair o Vogue, de tal manera que es pot dir que qui no ha segut fotografiat per Annie Leibovitz no és famós.

Annie Leibovitz

Annie Leibovitz

Annie Leibovitz és la primera dona en exposar la seva obra a la National Portrait Gallery de Washington D. C. i la fotògrafa més ben pagada del mon. El 1983 va guanyar un Grammy en la categoria de Millor Portada d’àlbum, el 1984 guardonada per l’American Society of Magazine Photographers com la fotógrafa de l’any. El 1988 va rebre el premi Clio per la campanya publicitària d’American Express, l’Abril de 2000 la Biblioteca del Congres dels Estats Units la va nombrar “llegenda viva” i l’Smithsonian Magazine l’ha triat como un dels 35 ‘innovadors del nostre temps’.

via: misojosven.blogspot.com, vogue.es, elmundo.es

Ferit a l’Afganistan el fotograf Emilio Morenatti

3135542678_5558f5b766

Foto d'Emilio Morenatti a l'Afganistan

El fotògraf Emilio Morenatti, premi FotoPres’09, i un càmera indonesi foren ferits la setmana passada com a resultat de l’explosió d’una bomba mentre viatjaven en un comboi militar nord-americà a l’Afganistan. Diverses fonts parlen que com a conseqüència de l’explosió el fotògraf Espanyol pot perdre un peu arran de les ferides sofertes en una cama. En el moment de l’atentat, el fotògraf viatjava amb els soldats americans quan el vehicle va patir l’explosió d’una bomba trampa en una carretera prop de Kandahar.

Emilio Morenatti

Emilio Morenatti

Morenatti, que viu a Islamabad, capital de Pakistan, dirigeix el departament gràfic de l’agencia de notícies AP al país. Actualment el fotògraf es recupera en un hospital de Dubai després d’ésser traslladat en un avió medicalitzat des de la base nord-americana de Kandahar.  Acostumat a treballar en zones en conflicte, ja fou segrestat a Gaza l’any 2006.

via: elpais.com, elmundo.com

PHotoEspaña 09

Serie Ostrava 1979 de Viktor Kolar

Serie Ostrava 1979 de Viktor Kolar


PHotoEspaña
(PHE) va néixer l’any 1998 amb el propòsit d’ensenyar al públic l’obra dels millors fotògrafs i artistes visuals internacionals i convertir-se anyalment en una cita que serveixi de punt de reflexió i trobada professional, així com plataforma de joves creadors i projectes. Fins l’actualitat han passat més de 2400 autors i més de 6,5 milions de persones han visitat les 723 exposicions organitzades.

PHE09 es celebra des del 3 de Juny i fins el 26 de Juliol, on es mostrarà l’obra de Dorothea Lange, Iñigo Manglano-Ovalle i la col·lectiva “Los 70“.

via: phedigital

Jordi Cotrina: La foto de la victòria del Barça a Roma

Jordi Cotrina

Jordi Cotrina

La fotografia de Jordi Cotrina on l’entrenador del Barça, Pep Guardiola, està suspès a l’aire després de guanyar la Copa d’Europa el dia 27 de Maig a Roma, va il·lustrar la portada del diari “El Periodico” el dia següent.

Per la assignació de la situació dels fotògrafs al camp, la UEFA dona tres graus de prioritat. Jordi disposava de prioritat 1 per treballar per un medi de comunicació de la ciutat d’un dels finalistes. Un cop al camp, la UEFA assigna un lloc fixe que s’acostuma a canviar durant la mitja part amb un fotògraf que ve a cobrir l’altre equip.

Però a Roma no ho va fer, ja que les jugades eren les menys, i el que seria important seria la fi del partit i les celebracions dels jugadors si guanyen o la desolació si perden.

JA a València, els jugadors van mantejar a Guardiola i era previsible que si guanyaven aquí també ho feren, si la foto de València es va escapar aquesta s’havia de fer. En quan els jugadors van agafar a Guardiola, en Jordi va anar a per la foto.

En va fer tres o quatre i de totes, va triar aquesta per la composició, pel gest de Guardiola i per la netedat. A més té la simbologia de donat el protagonisme a l’entrenador, i encara que es una plantilla excel·lent, el fotògraf creu que a segut Pep l’artífex de l’èxit de l’equip.

La foto de Jordi Cotrina publicada a El Periodico

La foto de Jordi Cotrina publicada a El Periodico

via: quesabesde.com, elperiodico.cat