Fotograf

Colita, Premi Nacional de Fotografia 2014 i renuncia.

La-fotografa-Colita-Isabel-Ste_54419663942_54028874188_960_639

La fotògrafa Colita, coneguda com la fotògrafa de la denominada “Gauche Divine” de Barcelona, ha sigut guardonada aquest any en el Premi Nacional de Fotografia 2014, al qual ha renunciat. El motiu de la renuncia està en la següent carta que ha enviat al Ministre Wert:

“La situación de la cultura y la educación en España, cómo expresarlo, es de pena, vergüenza y dolor de corazón. No es posible que exista dicho ministerio. Es una quimera. Habrá que esperar con ilusión, otros tiempos, otras gentes, otros gobiernos, que nos devuelvan a nosotros el orgullo y a ellos el honor”

“Mi condición de ciudadana catalana y la situación actual, nada tiene que ver con mi renuncia. No hagan inventos. Yo creo y milito en la Cultura Universal”.

La fotògrafa s’afegeix així a una llarga llista de gent de la cultura, com Jordi Savall (Premi Nacional de Musica 2014), l’escriptor Javier Marías (Premi Nacional de Narrativa 2012), el compositor Josep Soler i el dibuixant Jan (ambdós a la Medalla de Oro al Mérito en Bellas Artes) que han renunciat per la seva disconformitat en la política actual del Ministerio de Educación, Cultura y Deportes del Ministre Jose Ignacio Wert.

images

Colita (Isabel Steva i Hernández, Barcelona 1944) passarà a la història per les seues fotografies de primers plans, amb Antonio Gades, Carmen Amaya, Joan Manuel Serrat, Terenci Moix o Rafael Alberti, i paisatges en persones, sobretot a l’Ensanche de Barcelona, el seu barri.

Al llarg dels 44 anys de carrera Colita ha fet més de quaranta exposicions, trenta llibres, ha participat en premsa i en fotografia per cinema i distingida en la Medalla al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona l’any 1998 i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l’any 2004.

Actualment retirada, quan li pregunten si hi ha algun tema pel qual tornaria a agafar la càmera, respon “sols per fotografiar als banquers culpables de la crisi entrant a la presó, per res més”.

Font: lavanguardia.com, xatakafoto.com, aquellascosasdeserrat.blogspot.com.es

Andrés Kudacki. El desnonament de Carmen.

andres_kudackiAquesta setmana passada una fotografia del fotògraf Andrés Kudacki, ha sortit en tots els mitjans de comunicació. La fotografia mostra el sofriment de Carmèn, de 85 anys i veïna del barri de Vallecas de Madrid, que estava essent desnonada de casa seva per un deute del seu fill a un prestador particular. El nou propietari volia disposar de la casa per subhastar-la. El dia del desnonament, el fotògraf Andrés Kudacki, fotograf de l’agencia AP, es va presentar a primera hora i va documentar tot el procés, a la casa hi havia Carmèn, el seu fill i dos membres de la PAH. Més tard van acudir 8 furgonetes de la Policia. Segons paraules del fotògraf, “Carmèn no parava de repetir que havia treballat tota la vida al camp, que havia perdut el seu marit, que havia dit a les amigues que anessin a missa i resessin per ella, que ningú podia fer ja res per salvar-la. És una persona que ha treballat tota la vida i que ara arribava al final perdent-ho tot”, Carme només demanava que li donessin un temps per viure allí fins a morir i després que agafessin la casa. La foto, on s’aprecia el moment en què surt més tristesa de Carmèn, es va tornar viral a les xarxes socials, aconseguint sensibilitzar a la societat, i com a mostra, el Club de Futbol del Rayo Vallecano li pagarà el lloguer d’un habitatge. “Si una foto pot establir precedents, generar valors, repercutir en la societat… et sents útil i la teva feina agafa sentit”, Andrés Kudacki. Font: huffingtonpost, quesabesde

Mor Jim Marshall, el fotògraf del rock & roll.


Jimi Hendrix  per Jim Marshall l'any 1967

Jimi Hendrix per Jim Marshall l'any 1967

Jim Marshall, el fotograf que va capturar algunes de les fotografies més inoblidables del rock & roll, com ara la de Jimi Hendrix cremant la seva guitarra, ha mort a l’edad de 74 anys a la ciutat de Nova York.
Va començar com a fotògraf professional l’any 1959, i la seva carrera no es pot separar de les de les grans estrelles del Rock, com ara els Rolling Stones, Bob Dylan, The Who, Miles Davis i Ray Charles. Fou l’únic fotògraf que va tenir accés al backstage de l’últim concert dels Beatles al Candlestick Park de San Francisco l’any 1966, va fotografiar als Rolling Stones en el seu historic tour de 1972 i va ser un dels fotografs oficials del concert de Woodstock.
Jim Marshall a Woodstock, any 1969

Jim Marshall a Woodstock, any 1969

Marshall va neixer a Chicago l’any 1936, però va creixer a Sant Francisco. Va comprar la primera càmera a la universitat i fou allí on va començar a documentar els artistes i músics. Marxa després a Nova York i té l’oportunitat de fotografiar a les estrelles dels segells Columbia i Atlantic mentre tocaven a l’estudi, incloent-hi Bob Dylan i Ray Charles. Però la fama li va venir quan retorna a Sant Francisco al final dels seixanta, on va fer els centenar de fotos per les quals es va fer famós, entre altres a Santana i Janis Joplin o el concert Pop de Monterrey.
Marshall va continuar la seva prolífica carrera fins al final de la seva vida. Darrerament tenía treballs desde John Mayer i Ben Harper fins Lenny Kravitz o Velvet Revolver i tenía fetes més de 500 portades d’albums de música.

EL Calendari Pirelli.


Imatge del Calendari Pirelli 2010 del fotògraf Terry Richardson

Imatge del Calendari Pirelli 2010 del fotògraf Terry Richardson

El Calendari Pirelli és un apublicació anyal que començà a editar-se l’any 1964. Es un calendari publicitari de la secció britànica de Pirelli i és famós per la seva exclusivitat, no està a la venda i sols es dona coma regal d’empresa a clients importants de Pirelli i VIPS. Es un calendari de reconegut prestigi internacional, en el qual sols apareixen imatges de nus artístics femenins.
La seva publicació es va deixar de fer entre 1974 i 1984, degut a la Crisi del Petroli. Des d’aleshores ha segut publicat regularment.
L’aparició al calendari s’ha convertit en una marca de distinció tan per les models que són elegides com pels fotografs que fan el treball. Durant aquests anys han realitzat el calendari fotografs com Robert Freeman (1964), Herb Ritts (1994), Richard Avedon (1997), Annie Leibovitz (2000), Mario Testino (2001), Patrick Demarchelier (2005) o Terry Richardson (2010).
El passat mes de Novembre es va fer la presentació a Londres de la 37ena edició, corresponent a l’any 2010.  El fotògraf encarregat de la realització fou Terry Richardson i la producció es va realitzar a Brasil.

Com a curiositat, l’any 2008 durant la presentació de l’edició 2009 del calendari a Berlin, i mentre l’empresa estava en ple procés de regulació laboral a la planta de Manresa, els treballadors van crear el Calendari Pirelli Precari, el qual estava emmarcat dintre de la campanya menos tetas y mas trabajo.

Fotografies de llocs famosos del mon amb souvenirs barats.


David amb el toc de Michael Hughes

Michael Hughes es un fotograf freelance anglès, al qual, li agrada fer fotografies de llocs famosos del mon, però meçclats amb els souvenirs barats que compra. Va escomençar aquesta afició l’any 1998 i fins ara ha cumulat una colecció de més de 100 imatges dels 200 països que ha visitat.
Hem vaig adonar que les taces de cafè d’una tenda prop de l’Estatua de la Llibertat tenien l’estàtua impresa, així que vaig col·locar la meua veguda al terra, i la vaig possar dabant de l’estatua. Des d’aleshores, fer aquest tipus de fotografies s’ha convertit en un pasatemps i una passió, fins al punt que he fet viatges sols per fotografiar souvenirs al costat del monument.
Podeu veure més fotografies de Michael Hughes la seva pagina de flikr.

Fotografies de maquetes que no semblen maquetes.


Una de les maquetes de Michael Paul Smith

Un primer cop d’ull de la fotografia ens transporta a un aparcament dels anys 50 d’algún lloc dels EEUU. Però en realitat és un dels nombrosos montatges amb maquetes que ha construit Michael Paul Smith, i que es poden veure a la seva galeria de Flikr.

Michael Paul Smith

Michael Paul va neixer a Pittsburgh (Pennsylvania), i porta anys construint maquetes de la ciutat tal i com ell la recorda de nen.
Un altra perspectiva de la maqueta

Un altra perspectiva de la maqueta

Les maquetes han estat construides a una escala 1/24 i fetes en materials i objectes d’us casolà i quotidià. Smith explica en la seva pagina que el truc per fer aquestes fotografies tan realistes és el més vell del mon dels efectes especials: coloca la maqueta en el fons adecuat i dispara i que cap de les seves fotografies ha estat retocada en Photoshop.

Pietro Masturzo, guanyador del WPP de l’any 2009

Pietro Masturzo, guanyador del WPP de l'any 2009

El premi principal de la 53ena edició del World Press Photo ha segut pel fotograf freelance italià Pietro Masturzo. La fotografria guanyadora, seleccionada d’un total de 101.960 imatges, mostra dones iranianes desde la teulada d’una casa de la capital, Teheran, protestant una nit pel resultat de les polemiques eleccions presidencials celebrades al juny de l’any 2009. Masturzo rebrà 10.000 euros pel premi a la cerimonia que es realitzarà el proper 2 de maig a Amsterdam.