Vivencies

Tot allò relacionat amb les vivències i les experiències de les persones.

La Treva de Nadal de 1914

tregua-de-navidad-1914-primera-guerra-mundial

Tropes Franceses, Angleses i Alemanyes a la treva de Nadal de 1914 a Ypres, Belgica

Aquest any es celebra el centenari de l’anomenada “Treva de Nadal” que consistí en un “alto el foc” no oficial entre les tropes de l’Imperi Alemany i les tropes britàniques i franceses del front occidental de la Primera Guerra Mundial durant el Nadal de 1914.

El dia 24 de desembre va concórrer en calma al front, l’artilleria no sonava i no va haver-hi cap ofensiva important. Les trinxeres alemanyes per la nit es van engalanar en adorns nadalencs que havien arribat al front per ordre del Kaiser. Després de les llums van arribar les nadales, destacant “Nit de Pau”. Els britànics i francesos, atònits a lo que estaven vivint, van respondre també cantant nadales. Aquest fet es va escampar a gran part del front occidental.

El matí següent, el 25 de desembre, Nadal, la situació de la passada nit va continuar, els primers en començar van ser també els alemanys. Alguns dels soldats alemanys que parlaven anglés van sortir de les trinxeres en una senyera blanca. Els anglesos, després de dubtar-ho una mica, van sortir també i en poca estona ja era gran part de la tropa la que estava fora celebrant conjuntament el Nadal amb els alemanys, l’enemic que uns dies abans estaven matant.

Durant la treva es van fer intercanvis de menjar, beguda, tabac… i es van compartir histories, records, opinions sobre la guerra i inclús fotografies de les respectives famílies.

Pot ser, el fet més conegut fou el partit de futbol, que gràcies a les cartes enviades als familiars, es coneix el resultat, 3-2 per Alemanya.

tregua-de-navidad-1914

El partit de fútbol el va guayar Alemanya 3-2

Aquesta treva va arribar a l’Estat Major de l’Exèrcit, que no podia tolerar cap tipus d’apropament ni compassió per l’enemic, i va prendre accions. A la prohibició d’establir cap tipus de contacte en l’enemic, es va afegir l´afusellament de molts els que varen participar a la treva, sobretot entre el bàndol francès, i els alemanys van traslladar als soldats al front oriental, on les condicions eren molt pitjors.

Es van confiscar a ambdós bàndols les fotografies de la treva, les cartes i tot tipus de documentació que fesa cap referencia a la treva, fins i tot una de les fotos de la treva en soldats alemanys i anglesos que va arribar a ser portada del Daily Mirror, va obligar al Gobern a confiscar gran part dels diaris publicats.

daily-mirror-1ww

Aquests tipus de treves pràcticament ja no es van tornar a produir els anys següents, els soldats eren canviats de front sovint per no confraternitzar en l’enemic i havia ordres de bombardejos d’artilleria durant les dates de Nadal.

L´últim veterà de guerra aliat supervivent de la treva, Alfred Anderson, va morir a Escòcia als 109 anys, el 21 de novembre de 2005.

El pròxim 17 de desembre de 2014, a la població de Ypres, Bèlgica, la UEFA commemorarà en un partit de futbol el centenari de la treva de Nadal de 1914, estan convidats els Caps d’Estat de Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia i Regne Unit, en l’argument que “La cerimònia de commemoració deu rendir homenatge als soldats que, fa un segle, expressaren la seva humanitat en un partit de futbol escrivint un capítol en la construcció de la unitat europea i que són un exemple a seguir per les joves generacions d’avui”.

Un record d’aquesta treva estarà aquest Nadal a totes les cases en l’anunci d’una coneguda marca de xocolata.

Font: batallasdeguerra.com, Wikipedia, Paul MacCartney “Pipes of peace”

Anuncis

The Dad Project de Briony Campbell

The Dad Project de Briony Campbell

The Dad Project de Briony Campbell

El Desembre de 2008, Briony Campbell va saber que el seu pare, David, patía un cancer terminal. Fou aleshores quan va pendre la decisió de fotografiar l’acomiadament. The Dad Project es la història d’aquest adeu, el retrat de la relació entre pare i filla en els moments intensos del final.
foto: Briony Campbell

Les fotografies de Soichi Noguchi desde la ISS


Soichi Noguchi, Erupció del volcà Sakurajima

Soichi Noguchi, Erupció del volcà Sakurajima

Soichi Noguchi es un astronauta japonés, enginyer aeronautic, que actualment està a bord de l’Estació Espacial Internacional (ISS). Aprofitant que la ISS ja té connexió a Internet, Noguchi està penjant al seu compte de Twitpic fotografies de la superfície de la Terra.
Va publicar la primera fotografia el passat 24 de gener, una imatge de Port au Prince dos díes després del terratremol que va destruir la capital d’Haití.  Des d’aquell dia, Noguchi ha aconseguit tenir més de 100.000 seguidors diaris de les seves fotografies, de les quals destaquen, per nombre de seguidors, la Gran Roca d’Australia, amb més de 21000 seguidors, el Kilimanjaro, vista per més de 47.000 persones, o les Dunes rojes d’Arabia a la sortida del sol, amb més de 39.000 visites. Recentment també ha publicat la foto de les Piramides d’Egipte acompanyada del comentari si, les piramides es veuen des de l’espai, vista per més de 47.000 persones, demostrant que no és una llegenda urbana.

La foto del rodamón Xili Bro

Foto original i muntatges sobre Xili Bro

Xili Bro era un rodamón xinès fins que una aficionada li va fer una fotografia al considerar-lo guapo i amb un estil molt underground. A partir de l’enrenou que va fer la fotografia a internet la familia el va reconèixer, i després de contactar en ell, aquest va tornar ha casa, encara que temporalment s’està en un hospital psiquiàtric mentre s’adapta a la seva anterior vida. El que va dur a Xili a ser un rodamon no està clar, només és sap que un dia de fa 11 anys va sortir per anar a treballar i ja no va tornar.
Des de que la seva foto es va penjar a internet, hi ha hagut molts de comentaris sobre ell i molts d’admiradors s’han dedicat a realitzar muntatges amb la imatge original, convertint a Xili en un model de Dior, o en substitut de Leonardo di Caprio a Titanic.

La fotografia de la primera expedició al Pol Sud.

Roald Amundsen ¡ el seu equip al Pol Sud

El primer explorador en arribar al Pol Sud, el noruec Roald Amundsen, el 14 de Desembre de 1914 va fer aquesta fotografia, que ara, 98 anys després, ha trobat l’historiador Harald Ostgaard Lund, als arxius de la Biblioteca Nacional d’Austràlia.

Roald Amunsen va fer la primera escala en tornar del viatge de tornada de l’Antàrtida al port de Hobart, capital de la illa de Tasmània, on va entregar els negatius a J. W. Beattie, un conegut fotògraf de la illa. No se sap en certesa, però es creu que Beattie va entregar els negatius al seu ajudant, E. Searle, el qual, un temps després les va recopilar en un llibre de fotografies anomenat Vistes de Tasmània, llibre que fou adquirit per la Biblioteca Nacional d’Austràlia a la família de Searle.

La fotografia mostra els quatre membres de l’equip de l’expedició  contemplant la senyera de Noruega, hissada a sobre d’una tenda de campanya. Cinc setmanes després d’aquell 14 de desembre de 1911, l’expedició de Robert Scott, rival d’Amunsen, va fer una foto quasi idèntica al mateix lloc.

via: El Pais

Ferit a l’Afganistan el fotograf Emilio Morenatti

3135542678_5558f5b766

Foto d'Emilio Morenatti a l'Afganistan

El fotògraf Emilio Morenatti, premi FotoPres’09, i un càmera indonesi foren ferits la setmana passada com a resultat de l’explosió d’una bomba mentre viatjaven en un comboi militar nord-americà a l’Afganistan. Diverses fonts parlen que com a conseqüència de l’explosió el fotògraf Espanyol pot perdre un peu arran de les ferides sofertes en una cama. En el moment de l’atentat, el fotògraf viatjava amb els soldats americans quan el vehicle va patir l’explosió d’una bomba trampa en una carretera prop de Kandahar.

Emilio Morenatti

Emilio Morenatti

Morenatti, que viu a Islamabad, capital de Pakistan, dirigeix el departament gràfic de l’agencia de notícies AP al país. Actualment el fotògraf es recupera en un hospital de Dubai després d’ésser traslladat en un avió medicalitzat des de la base nord-americana de Kandahar.  Acostumat a treballar en zones en conflicte, ja fou segrestat a Gaza l’any 2006.

via: elpais.com, elmundo.com

Nick Ut: La nena del napalm.

Nick Ut, La nena del napalm

Nick Ut, La nena del napalm

El fotògraf coreà Nick Ut, de l’agència AP, va fer aquesta foto el dia 8 de Juny de 1972 a la nena Kim Phuc a la població de Trang Bang, durant la guerra del Vietnam. La foto mostra la fugida de la nena del seu poble, nua pels efectes del napalm amb el qual un avió bombardejà la seva població.

Vaig començar a veure columnes de fum i molta gent que corria. Vaig veure a una dona que corria i demanava auxili amb el seu nadó mort als braços. Entre el fum negre vaig veure a Kim Phuc que corria cridant “nam ua, nam ua” (massa calent) i vaig tirar moltes fotografies.

Després el fotògraf diu que deixà la càmera a un costat, pensant no vull que aquesta nena es mori, la va aixecar, li va dona aigua, la tapà en una manta i la portà a l’hospital en lo seu cotxe on li diagnosticaren cremades de tercer grau en el 65 % del cos.

Kim Phuc, que aleshores tenia 9 anys, recorda;

Aquell dia estàvem amagats al temple. El soldats varen escoltar als avions sobrevolant la zona i cridaren, correu!, correu!. Vaig córrer amb els meus germans i els meus cosins, i quan hem  vaig adonar havia perdut la meua roba, i la meua pell començava a cremar. El dolor era tan terrible que vaig perdre la consciencia.

Jo no sabia que era el dolor. Havia caigut en bicicleta algun cop, però el napalm es lo pitjor que et pots imaginar. Es cremar-te en gasolina per sota de la pell. Hem desmaiava cada cop que les infermeres hem curaven i treien la pell morta. Però no hem vaig morir. Dintre meu hi havia una nena petita i forta, que volia viure.

Duran 14 mesos la varen sotmetre a 17 operacions, a causa de les quals patí posteriorment un complicada i dolorosa recuperació.

Vaig tenir llàstima de mi mateixa. Volia posar-me samarretes de màniga curta i no podia. Mirava els meus braços i hem preguntava, perquè a mi? Vaig arribar a pensar que no tindria mai parella, ni hem casaria ni tindria nens.

L’any 1972, aquesta foto fou premiada amb el World Press Photo, i el seu autor, Nick Ut, que aleshores tenia 20 anys, fou premiat més tard amb el premi Pulitzer.

Al 1982, passats 10 anys des de la fotografia, un fotògraf alemany va trobar a Kim. Mentrestant el Gobern l’havia sotmès a moltes entrevistes, els funcionaris comunistes l’havien portat a la ciutat de Ho Chi Minh per a que apareguera en pel·lícules de propaganda del règim. Havia segut obligada a deixar l’escola i tornar a la seua província en la que com a símbol nacional de guerra, estava sotmesa a una supervisió quotidiana.

Kim Phuc a l'actualitat
Kim Phuc a l’actualitat

Kim Phuc, actualment viu a la ciutat de Toronto, Canadà, és ambaixadora de la UNESCO i presideix la fundació Kim Phuc, per l’ajuda dels nens víctimes de la guerra. Sobre la foto, digué;

Qualsevol que vegi aquesta fotografia pot veure la profunditat del sofriment, de la desesperació, el dolor humà de la guerra, especialment per als nens. Quan veig aquesta imatge un cop i un altre, dono gràcies a Deu que l’oncle Nick congelà aquest moment de la història amb la seva fotografia, amb la qual permet que les següents generacions veure el que pot ser l’horror de la guerra.

Nick Ut i Kim Puh a l'actualitat
Kim Phuc i Nick Ut

Actualment el fotògraf Nick Ut i Kim Phuc segueixen estan en contacte.

Kim Phuc és com la meua filla. Li truco molt sovint per xerrar i ella sempre hem crida “oncle Nick”. Sempre li pregunto com està, com està la seva família. Sempre la visito quan vaig a Toronto. Sempre hem fa feliç veure-la.

La foto ha traspassat el context original i ha passat al món de l’art de les mans del misteriós pintor de graffitis Bansky i el pintor Jens Peter Jensen, on ambdós la utilitzen per descriure els horrors de la guerra. També ha donat peu a l’escriptor Denise Chong, a escriure el llibre titulat “The girl in the picture“.

via: Wikipedia, El Mundo, fotomaf