varis

Young Wildlife Photographer Of The Year per un fotògraf de 9 anys

Foto premiada amb el Young Wildlife Photographer Of The Year 2014

El fotògraf espanyol Carlos Pérez Naval, de 9 anys d’edat, ha guanyat aquest any el premi Wildlife Photographer of the Year 2014 (WPY Awards), en la categoria Young Wildlife Photographer Of The Year. Aquest premi reconeix el treball d’aquells fotògrafs que varen saber captar la bellesa, la quotidianitat, les característiques pròpies de la vida salvatge i les problemàtiques actuals que posen en perill la seva vida.

Els WPY Awards, que celebren el 2014 la 50ena edició, estan coorganitzats per la cadena BBC i el Museu de Història Natural de Londres.

Carlos Pérez Naval, que en el moment de fer la foto tenia 8 anyets, capturà la imatge d’un escorpí groc aprofitant la llum de la tarde, prop del poble Torralba de los Sisones (Huesca).

Font: heraldo.es, sustentator.com, elpais.es

Anuncis

La Treva de Nadal de 1914

tregua-de-navidad-1914-primera-guerra-mundial

Tropes Franceses, Angleses i Alemanyes a la treva de Nadal de 1914 a Ypres, Belgica

Aquest any es celebra el centenari de l’anomenada “Treva de Nadal” que consistí en un “alto el foc” no oficial entre les tropes de l’Imperi Alemany i les tropes britàniques i franceses del front occidental de la Primera Guerra Mundial durant el Nadal de 1914.

El dia 24 de desembre va concórrer en calma al front, l’artilleria no sonava i no va haver-hi cap ofensiva important. Les trinxeres alemanyes per la nit es van engalanar en adorns nadalencs que havien arribat al front per ordre del Kaiser. Després de les llums van arribar les nadales, destacant “Nit de Pau”. Els britànics i francesos, atònits a lo que estaven vivint, van respondre també cantant nadales. Aquest fet es va escampar a gran part del front occidental.

El matí següent, el 25 de desembre, Nadal, la situació de la passada nit va continuar, els primers en començar van ser també els alemanys. Alguns dels soldats alemanys que parlaven anglés van sortir de les trinxeres en una senyera blanca. Els anglesos, després de dubtar-ho una mica, van sortir també i en poca estona ja era gran part de la tropa la que estava fora celebrant conjuntament el Nadal amb els alemanys, l’enemic que uns dies abans estaven matant.

Durant la treva es van fer intercanvis de menjar, beguda, tabac… i es van compartir histories, records, opinions sobre la guerra i inclús fotografies de les respectives famílies.

Pot ser, el fet més conegut fou el partit de futbol, que gràcies a les cartes enviades als familiars, es coneix el resultat, 3-2 per Alemanya.

tregua-de-navidad-1914

El partit de fútbol el va guayar Alemanya 3-2

Aquesta treva va arribar a l’Estat Major de l’Exèrcit, que no podia tolerar cap tipus d’apropament ni compassió per l’enemic, i va prendre accions. A la prohibició d’establir cap tipus de contacte en l’enemic, es va afegir l´afusellament de molts els que varen participar a la treva, sobretot entre el bàndol francès, i els alemanys van traslladar als soldats al front oriental, on les condicions eren molt pitjors.

Es van confiscar a ambdós bàndols les fotografies de la treva, les cartes i tot tipus de documentació que fesa cap referencia a la treva, fins i tot una de les fotos de la treva en soldats alemanys i anglesos que va arribar a ser portada del Daily Mirror, va obligar al Gobern a confiscar gran part dels diaris publicats.

daily-mirror-1ww

Aquests tipus de treves pràcticament ja no es van tornar a produir els anys següents, els soldats eren canviats de front sovint per no confraternitzar en l’enemic i havia ordres de bombardejos d’artilleria durant les dates de Nadal.

L´últim veterà de guerra aliat supervivent de la treva, Alfred Anderson, va morir a Escòcia als 109 anys, el 21 de novembre de 2005.

El pròxim 17 de desembre de 2014, a la població de Ypres, Bèlgica, la UEFA commemorarà en un partit de futbol el centenari de la treva de Nadal de 1914, estan convidats els Caps d’Estat de Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia i Regne Unit, en l’argument que “La cerimònia de commemoració deu rendir homenatge als soldats que, fa un segle, expressaren la seva humanitat en un partit de futbol escrivint un capítol en la construcció de la unitat europea i que són un exemple a seguir per les joves generacions d’avui”.

Un record d’aquesta treva estarà aquest Nadal a totes les cases en l’anunci d’una coneguda marca de xocolata.

Font: batallasdeguerra.com, Wikipedia, Paul MacCartney “Pipes of peace”

Les millors fotografies de natura de tots els temps segons The Guardian

Un os polar ballant, un tauró atrapat en una xarxa o unes Tortugues de les Galà-pagos son algunes de les fotografies seleccionades pel diari anglès The Guardian com les millors 40 fotografies de natura de tots els temps.
Les imatges, seleccionades pels millors fotògrafs de natura de tot el món, tenen com a objectiu recaptar diners en el 40è aniversari del Dia de la Terra.
fotografia: Polar Dance de Thomas D Mangelsen

The Dad Project de Briony Campbell

The Dad Project de Briony Campbell

The Dad Project de Briony Campbell

El Desembre de 2008, Briony Campbell va saber que el seu pare, David, patía un cancer terminal. Fou aleshores quan va pendre la decisió de fotografiar l’acomiadament. The Dad Project es la història d’aquest adeu, el retrat de la relació entre pare i filla en els moments intensos del final.
foto: Briony Campbell

Les 10 millors fotografies del 2009 de National Geographic.

Martin Schoeller, The Hadza

Martin Schoeller, The Hadza

Chris Johns, redactor en  cap de la revista National Geographic, ha coordinat aquest projecte de triar les 10 millors fotografies del 2009 i fer-ne un documental on els fotògrafs Kevin Schafer, Fritz Hoffman, Amy Toesing, Stephen Alvarez, Martin Schoeller, Randy Olson, Michael Nichols, John Stanmeyer, James Nachtway i el matrimoni Len Jensel y Diane Cook expliquen com es van fer i mostren el making off. La tasca de Johns no ha segut fàcil, ja que els menbres d’aquesta societat varen captar més d’un milió de fotografies durant l’any passat, de les quals més de mil van sortir a les seves publicacions.
Desde l’any 1888 la societat americana National Geographic capta fotografíes i mostra a la gent les escenes més impactants de la Terra.
foto: natgeo.es

Mor Jim Marshall, el fotògraf del rock & roll.


Jimi Hendrix  per Jim Marshall l'any 1967

Jimi Hendrix per Jim Marshall l'any 1967

Jim Marshall, el fotograf que va capturar algunes de les fotografies més inoblidables del rock & roll, com ara la de Jimi Hendrix cremant la seva guitarra, ha mort a l’edad de 74 anys a la ciutat de Nova York.
Va començar com a fotògraf professional l’any 1959, i la seva carrera no es pot separar de les de les grans estrelles del Rock, com ara els Rolling Stones, Bob Dylan, The Who, Miles Davis i Ray Charles. Fou l’únic fotògraf que va tenir accés al backstage de l’últim concert dels Beatles al Candlestick Park de San Francisco l’any 1966, va fotografiar als Rolling Stones en el seu historic tour de 1972 i va ser un dels fotografs oficials del concert de Woodstock.
Jim Marshall a Woodstock, any 1969

Jim Marshall a Woodstock, any 1969

Marshall va neixer a Chicago l’any 1936, però va creixer a Sant Francisco. Va comprar la primera càmera a la universitat i fou allí on va començar a documentar els artistes i músics. Marxa després a Nova York i té l’oportunitat de fotografiar a les estrelles dels segells Columbia i Atlantic mentre tocaven a l’estudi, incloent-hi Bob Dylan i Ray Charles. Però la fama li va venir quan retorna a Sant Francisco al final dels seixanta, on va fer els centenar de fotos per les quals es va fer famós, entre altres a Santana i Janis Joplin o el concert Pop de Monterrey.
Marshall va continuar la seva prolífica carrera fins al final de la seva vida. Darrerament tenía treballs desde John Mayer i Ben Harper fins Lenny Kravitz o Velvet Revolver i tenía fetes més de 500 portades d’albums de música.

EL Calendari Pirelli.


Imatge del Calendari Pirelli 2010 del fotògraf Terry Richardson

Imatge del Calendari Pirelli 2010 del fotògraf Terry Richardson

El Calendari Pirelli és un apublicació anyal que començà a editar-se l’any 1964. Es un calendari publicitari de la secció britànica de Pirelli i és famós per la seva exclusivitat, no està a la venda i sols es dona coma regal d’empresa a clients importants de Pirelli i VIPS. Es un calendari de reconegut prestigi internacional, en el qual sols apareixen imatges de nus artístics femenins.
La seva publicació es va deixar de fer entre 1974 i 1984, degut a la Crisi del Petroli. Des d’aleshores ha segut publicat regularment.
L’aparició al calendari s’ha convertit en una marca de distinció tan per les models que són elegides com pels fotografs que fan el treball. Durant aquests anys han realitzat el calendari fotografs com Robert Freeman (1964), Herb Ritts (1994), Richard Avedon (1997), Annie Leibovitz (2000), Mario Testino (2001), Patrick Demarchelier (2005) o Terry Richardson (2010).
El passat mes de Novembre es va fer la presentació a Londres de la 37ena edició, corresponent a l’any 2010.  El fotògraf encarregat de la realització fou Terry Richardson i la producció es va realitzar a Brasil.

Com a curiositat, l’any 2008 durant la presentació de l’edició 2009 del calendari a Berlin, i mentre l’empresa estava en ple procés de regulació laboral a la planta de Manresa, els treballadors van crear el Calendari Pirelli Precari, el qual estava emmarcat dintre de la campanya menos tetas y mas trabajo.