Historia

Relacionat en la història de la humanitat

La Treva de Nadal de 1914

tregua-de-navidad-1914-primera-guerra-mundial

Tropes Franceses, Angleses i Alemanyes a la treva de Nadal de 1914 a Ypres, Belgica

Aquest any es celebra el centenari de l’anomenada “Treva de Nadal” que consistí en un “alto el foc” no oficial entre les tropes de l’Imperi Alemany i les tropes britàniques i franceses del front occidental de la Primera Guerra Mundial durant el Nadal de 1914.

El dia 24 de desembre va concórrer en calma al front, l’artilleria no sonava i no va haver-hi cap ofensiva important. Les trinxeres alemanyes per la nit es van engalanar en adorns nadalencs que havien arribat al front per ordre del Kaiser. Després de les llums van arribar les nadales, destacant “Nit de Pau”. Els britànics i francesos, atònits a lo que estaven vivint, van respondre també cantant nadales. Aquest fet es va escampar a gran part del front occidental.

El matí següent, el 25 de desembre, Nadal, la situació de la passada nit va continuar, els primers en començar van ser també els alemanys. Alguns dels soldats alemanys que parlaven anglés van sortir de les trinxeres en una senyera blanca. Els anglesos, després de dubtar-ho una mica, van sortir també i en poca estona ja era gran part de la tropa la que estava fora celebrant conjuntament el Nadal amb els alemanys, l’enemic que uns dies abans estaven matant.

Durant la treva es van fer intercanvis de menjar, beguda, tabac… i es van compartir histories, records, opinions sobre la guerra i inclús fotografies de les respectives famílies.

Pot ser, el fet més conegut fou el partit de futbol, que gràcies a les cartes enviades als familiars, es coneix el resultat, 3-2 per Alemanya.

tregua-de-navidad-1914

El partit de fútbol el va guayar Alemanya 3-2

Aquesta treva va arribar a l’Estat Major de l’Exèrcit, que no podia tolerar cap tipus d’apropament ni compassió per l’enemic, i va prendre accions. A la prohibició d’establir cap tipus de contacte en l’enemic, es va afegir l´afusellament de molts els que varen participar a la treva, sobretot entre el bàndol francès, i els alemanys van traslladar als soldats al front oriental, on les condicions eren molt pitjors.

Es van confiscar a ambdós bàndols les fotografies de la treva, les cartes i tot tipus de documentació que fesa cap referencia a la treva, fins i tot una de les fotos de la treva en soldats alemanys i anglesos que va arribar a ser portada del Daily Mirror, va obligar al Gobern a confiscar gran part dels diaris publicats.

daily-mirror-1ww

Aquests tipus de treves pràcticament ja no es van tornar a produir els anys següents, els soldats eren canviats de front sovint per no confraternitzar en l’enemic i havia ordres de bombardejos d’artilleria durant les dates de Nadal.

L´últim veterà de guerra aliat supervivent de la treva, Alfred Anderson, va morir a Escòcia als 109 anys, el 21 de novembre de 2005.

El pròxim 17 de desembre de 2014, a la població de Ypres, Bèlgica, la UEFA commemorarà en un partit de futbol el centenari de la treva de Nadal de 1914, estan convidats els Caps d’Estat de Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia i Regne Unit, en l’argument que “La cerimònia de commemoració deu rendir homenatge als soldats que, fa un segle, expressaren la seva humanitat en un partit de futbol escrivint un capítol en la construcció de la unitat europea i que són un exemple a seguir per les joves generacions d’avui”.

Un record d’aquesta treva estarà aquest Nadal a totes les cases en l’anunci d’una coneguda marca de xocolata.

Font: batallasdeguerra.com, Wikipedia, Paul MacCartney “Pipes of peace”

James Dean passejant per Times Square de Dennis Stock


James Dean pasejant per Times Square de Dennis Stock

James Dean passejant per Times Square en un dia plujós és una fotografia del fotograf Dennis Stock. La fotografia, realitzada l’hivern de 1955, va esser publicada per primer cop a la revista Life i després reproduïda milers de cops, fins convertir-se en un dels icones del Segle XX. Pocs dies després de la fotografia, James Dean moria i naixia el mite.
Dennis Stock va ser fins la seva mort, el passat gener, un dels fotògrafs més importants de l’agencia Magnum, a la qual va arrivar de la ma del mateix Robert Capa. L’any 1951 guanyava un premi de joves fotògrafs convocat per Life, i el mateix any ja va ser convidat per l’agencia, per tres anys més tard passar a formar-ne part de ple dret. Va estar tota la vida unit a Magnum , convertint-se en un dels grans fotògrafs de Hollywood, on va accedir-hi gracies al recolzament de Humphrey Bogart, també va copçar l’ambient dels músics de Jazz i de la contracultura dels anys seixanta amb els motoristes i els Hippys.

Audrey Hepburn per Dennis Stock

De les imatges més conegudes d’Stock destaquen les que va fer a Audrey Hepburn treien el cap per la finestreta d’un cotxe, la de Marlon Brando caracteritzat de Napoleón al rodatge de Desirée, o les realitzades a Marilyn Monroe o John Wayne, o en l’ambit del jazz, a  Louis Armstrong en roba interior en el seu camerí.
Al llarg de la seva vida va publicar 27 llibres i va fer exposicions a les galeries més prestigioses del món, com ara el Centre Internacional de Fotografía de Nova York, la National Gallery de Washington o el Museu d’Art Modern de París i  va participar en produccions per al cinema i la televisió. Sobre la seva feina va dir He tingut el privilegi de veure gran part de la meva vida a través d’un objectiu, fent d’aquest viatge una experiència clarificadora.

Tennis Girl de Martin Elliott


Tennis Girl de Martin Elliott

La fotografia Tennis Girl fou realitzada pel fotògraf Martin Elliott l’any 1976, quan en Martin encara era estudiant, la seva novia d’aquell moment, Fiona Butler, li va fer de model en una pista de tenis de la Universitat de Birmingham.
La imatge, convertida primer en calendari al 1977 i després en poster per l’empresa Athena, amb més de dos milions de copies venudes, enseguida es va convertir en una icona de l’alliberament sexual, de la societat permissiva, la hostilitat cap a les normes i les autoritats de la decada dels 70.

Martin Elliott

Martin Elliott va morir el passat 4 d’abril a l’edat de 63 anys. Aquesta fotografia li va donar la fama i la fortuna, ja que en va rebre royalties durant tota la vida. Fiona Butler mai va cobrar res.
Des d’aleshores s’han fet moltes versions d’aquesta fotografia, com la dels ninots de Lego.

Montatge Lego de Tennis Girl

Mor Jim Marshall, el fotògraf del rock & roll.


Jimi Hendrix  per Jim Marshall l'any 1967

Jimi Hendrix per Jim Marshall l'any 1967

Jim Marshall, el fotograf que va capturar algunes de les fotografies més inoblidables del rock & roll, com ara la de Jimi Hendrix cremant la seva guitarra, ha mort a l’edad de 74 anys a la ciutat de Nova York.
Va començar com a fotògraf professional l’any 1959, i la seva carrera no es pot separar de les de les grans estrelles del Rock, com ara els Rolling Stones, Bob Dylan, The Who, Miles Davis i Ray Charles. Fou l’únic fotògraf que va tenir accés al backstage de l’últim concert dels Beatles al Candlestick Park de San Francisco l’any 1966, va fotografiar als Rolling Stones en el seu historic tour de 1972 i va ser un dels fotografs oficials del concert de Woodstock.
Jim Marshall a Woodstock, any 1969

Jim Marshall a Woodstock, any 1969

Marshall va neixer a Chicago l’any 1936, però va creixer a Sant Francisco. Va comprar la primera càmera a la universitat i fou allí on va començar a documentar els artistes i músics. Marxa després a Nova York i té l’oportunitat de fotografiar a les estrelles dels segells Columbia i Atlantic mentre tocaven a l’estudi, incloent-hi Bob Dylan i Ray Charles. Però la fama li va venir quan retorna a Sant Francisco al final dels seixanta, on va fer els centenar de fotos per les quals es va fer famós, entre altres a Santana i Janis Joplin o el concert Pop de Monterrey.
Marshall va continuar la seva prolífica carrera fins al final de la seva vida. Darrerament tenía treballs desde John Mayer i Ben Harper fins Lenny Kravitz o Velvet Revolver i tenía fetes més de 500 portades d’albums de música.

EL Calendari Pirelli.


Imatge del Calendari Pirelli 2010 del fotògraf Terry Richardson

Imatge del Calendari Pirelli 2010 del fotògraf Terry Richardson

El Calendari Pirelli és un apublicació anyal que començà a editar-se l’any 1964. Es un calendari publicitari de la secció britànica de Pirelli i és famós per la seva exclusivitat, no està a la venda i sols es dona coma regal d’empresa a clients importants de Pirelli i VIPS. Es un calendari de reconegut prestigi internacional, en el qual sols apareixen imatges de nus artístics femenins.
La seva publicació es va deixar de fer entre 1974 i 1984, degut a la Crisi del Petroli. Des d’aleshores ha segut publicat regularment.
L’aparició al calendari s’ha convertit en una marca de distinció tan per les models que són elegides com pels fotografs que fan el treball. Durant aquests anys han realitzat el calendari fotografs com Robert Freeman (1964), Herb Ritts (1994), Richard Avedon (1997), Annie Leibovitz (2000), Mario Testino (2001), Patrick Demarchelier (2005) o Terry Richardson (2010).
El passat mes de Novembre es va fer la presentació a Londres de la 37ena edició, corresponent a l’any 2010.  El fotògraf encarregat de la realització fou Terry Richardson i la producció es va realitzar a Brasil.

Com a curiositat, l’any 2008 durant la presentació de l’edició 2009 del calendari a Berlin, i mentre l’empresa estava en ple procés de regulació laboral a la planta de Manresa, els treballadors van crear el Calendari Pirelli Precari, el qual estava emmarcat dintre de la campanya menos tetas y mas trabajo.

La fotografia de 26 gigapixels de París.

Fotografia de 26 gigapixels de París

Fotografia de 26 gigapixels de París

Una fotografia de la ciutat de París s’ha convertit en la fotografia més gran del mon. El projecte fou creat per Martin Loyer, Arnaud Frich y Kolor, emprant dues càmares Canon 5D Mark II. Per veure toto el procés de creació es pot visitar el bloc de París 26 gigapixels.
El resultat ha segut publicada en la pagina paris-26-gigapixels.com, en la qual es poden visitar tos els racons de la ciutat amb la musica de fons de Yann Tiersen de la película Amélie.