Moda

Mor Jim Marshall, el fotògraf del rock & roll.

Jimi Hendrix per Jim Marshall l'any 1967

Jimi Hendrix per Jim Marshall l'any 1967

Jim Marshall, el fotograf que va capturar algunes de les fotografies més inoblidables del rock & roll, com ara la de Jimi Hendrix cremant la seva guitarra, ha mort a l’edad de 74 anys a la ciutat de Nova York.
Va començar com a fotògraf professional l’any 1959, i la seva carrera no es pot separar de les de les grans estrelles del Rock, com ara els Rolling Stones, Bob Dylan, The Who, Miles Davis i Ray Charles. Fou l’únic fotògraf que va tenir accés al backstage de l’últim concert dels Beatles al Candlestick Park de San Francisco l’any 1966, va fotografiar als Rolling Stones en el seu historic tour de 1972 i va ser un dels fotografs oficials del concert de Woodstock.
Jim Marshall a Woodstock, any 1969

Jim Marshall a Woodstock, any 1969

Marshall va neixer a Chicago l’any 1936, però va creixer a Sant Francisco. Va comprar la primera càmera a la universitat i fou allí on va començar a documentar els artistes i músics. Marxa després a Nova York i té l’oportunitat de fotografiar a les estrelles dels segells Columbia i Atlantic mentre tocaven a l’estudi, incloent-hi Bob Dylan i Ray Charles. Però la fama li va venir quan retorna a Sant Francisco al final dels seixanta, on va fer els centenar de fotos per les quals es va fer famós, entre altres a Santana i Janis Joplin o el concert Pop de Monterrey.
Marshall va continuar la seva prolífica carrera fins al final de la seva vida. Darrerament tenía treballs desde John Mayer i Ben Harper fins Lenny Kravitz o Velvet Revolver i tenía fetes més de 500 portades d’albums de música.

EL Calendari Pirelli.

Imatge del Calendari Pirelli 2010 del fotògraf Terry Richardson

Imatge del Calendari Pirelli 2010 del fotògraf Terry Richardson

El Calendari Pirelli és un apublicació anyal que començà a editar-se l’any 1964. Es un calendari publicitari de la secció britànica de Pirelli i és famós per la seva exclusivitat, no està a la venda i sols es dona coma regal d’empresa a clients importants de Pirelli i VIPS. Es un calendari de reconegut prestigi internacional, en el qual sols apareixen imatges de nus artístics femenins.
La seva publicació es va deixar de fer entre 1974 i 1984, degut a la Crisi del Petroli. Des d’aleshores ha segut publicat regularment.
L’aparició al calendari s’ha convertit en una marca de distinció tan per les models que són elegides com pels fotografs que fan el treball. Durant aquests anys han realitzat el calendari fotografs com Robert Freeman (1964), Herb Ritts (1994), Richard Avedon (1997), Annie Leibovitz (2000), Mario Testino (2001), Patrick Demarchelier (2005) o Terry Richardson (2010).
El passat mes de Novembre es va fer la presentació a Londres de la 37ena edició, corresponent a l’any 2010.  El fotògraf encarregat de la realització fou Terry Richardson i la producció es va realitzar a Brasil.

Com a curiositat, l’any 2008 durant la presentació de l’edició 2009 del calendari a Berlin, i mentre l’empresa estava en ple procés de regulació laboral a la planta de Manresa, els treballadors van crear el Calendari Pirelli Precari, el qual estava emmarcat dintre de la campanya menos tetas y mas trabajo.

“Fotografriar un pastís també pot ser art”, Irving Penn
Kate Moss, per Irving Penn

Kate Moss, per Irving Penn

Irving Penn fou el fotògraf que va revolucionar la iconografia de la moda a mitjans segle XX, al unir art i publicitat, avantguarda i sentit comercial. Les seves fotografies s’exposen en els grans museus del mon, com ara el MoMA i el Metropolitan de Nova York, el Moderna Museet d’Estocolm, la National Gallery de Washington i l’Art Institute de Chicago.

Va néixer l’any 1917 a Nova Jersey. Als 17 anys començà a estudiar disseny a l’Escola del Museu d’Art Industrial de Filadelfia, sota la tutela del fotògraf rus Alexey Brodovitch, director artístic de la revista Harper’s Bazaar. Irving Penn va voler ser primer dissenyador gràfic i després pintor, però passarà a la historia com el fotograf que va transformar la fotografia de moda amb avantguardistes enfocaments, senzillesa, us agressiu del contrast en blanc i negre, i el tractar els retratats com a objectes.

Irving Penn en una sesió fotogràfica

Irving Penn en una sessió fotogràfica

A Penn se li ha criticat portar fins al límit l’enfocament tan centrat en mostrar a la persona descontextualitzada, de manera que el cos de la persona fora la única expressió. Des de la seva perspectiva, una model de Manhattan i un aborigen  Africà rebien en la seva obra el mateix tracte. A finals dels seixanta va desplaçar el seu estudi a Llatinoamerica i Africa per fotografiar nadius, sobre els quals, en una entrevista al The New York Times l’any 1991 digué, La gent que vaig fotografiar no era primitiva. La gent primitiva viu a Nova York.

Irving Penn va treballar a la revista Vogue durant tota la seva vida, fent la primera portada el 1943 i fins la seva mort, el passat 7 d’octubre, als 92 anys d’edat.

via: Elpais.com, numerof.com