Fotograf

El fotògraf com a referència de la fotografia

Young Wildlife Photographer Of The Year per un fotògraf de 9 anys

Foto premiada amb el Young Wildlife Photographer Of The Year 2014

El fotògraf espanyol Carlos Pérez Naval, de 9 anys d’edat, ha guanyat aquest any el premi Wildlife Photographer of the Year 2014 (WPY Awards), en la categoria Young Wildlife Photographer Of The Year. Aquest premi reconeix el treball d’aquells fotògrafs que varen saber captar la bellesa, la quotidianitat, les característiques pròpies de la vida salvatge i les problemàtiques actuals que posen en perill la seva vida.

Els WPY Awards, que celebren el 2014 la 50ena edició, estan coorganitzats per la cadena BBC i el Museu de Història Natural de Londres.

Carlos Pérez Naval, que en el moment de fer la foto tenia 8 anyets, capturà la imatge d’un escorpí groc aprofitant la llum de la tarde, prop del poble Torralba de los Sisones (Huesca).

Font: heraldo.es, sustentator.com, elpais.es

Anuncis

Colita, Premi Nacional de Fotografia 2014 i renuncia.

La-fotografa-Colita-Isabel-Ste_54419663942_54028874188_960_639

La fotògrafa Colita, coneguda com la fotògrafa de la denominada “Gauche Divine” de Barcelona, ha sigut guardonada aquest any en el Premi Nacional de Fotografia 2014, al qual ha renunciat. El motiu de la renuncia està en la següent carta que ha enviat al Ministre Wert:

“La situación de la cultura y la educación en España, cómo expresarlo, es de pena, vergüenza y dolor de corazón. No es posible que exista dicho ministerio. Es una quimera. Habrá que esperar con ilusión, otros tiempos, otras gentes, otros gobiernos, que nos devuelvan a nosotros el orgullo y a ellos el honor”

“Mi condición de ciudadana catalana y la situación actual, nada tiene que ver con mi renuncia. No hagan inventos. Yo creo y milito en la Cultura Universal”.

La fotògrafa s’afegeix així a una llarga llista de gent de la cultura, com Jordi Savall (Premi Nacional de Musica 2014), l’escriptor Javier Marías (Premi Nacional de Narrativa 2012), el compositor Josep Soler i el dibuixant Jan (ambdós a la Medalla de Oro al Mérito en Bellas Artes) que han renunciat per la seva disconformitat en la política actual del Ministerio de Educación, Cultura y Deportes del Ministre Jose Ignacio Wert.

images

Colita (Isabel Steva i Hernández, Barcelona 1944) passarà a la història per les seues fotografies de primers plans, amb Antonio Gades, Carmen Amaya, Joan Manuel Serrat, Terenci Moix o Rafael Alberti, i paisatges en persones, sobretot a l’Ensanche de Barcelona, el seu barri.

Al llarg dels 44 anys de carrera Colita ha fet més de quaranta exposicions, trenta llibres, ha participat en premsa i en fotografia per cinema i distingida en la Medalla al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona l’any 1998 i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l’any 2004.

Actualment retirada, quan li pregunten si hi ha algun tema pel qual tornaria a agafar la càmera, respon “sols per fotografiar als banquers culpables de la crisi entrant a la presó, per res més”.

Font: lavanguardia.com, xatakafoto.com, aquellascosasdeserrat.blogspot.com.es

Raghu Rai, el desastre de Bhopal.

bhopal

Raghu Rai, Magnum

La nit del 3 de desembre de 1984 va haver-hi una fuga de gas en una fàbrica de pesticides de la companyia Union Carbide a la regió de Bhopal (India) que va matar entre 6.000 y 8.000 persones la primera setmana i unes altres 12.000 posteriorment com a conseqüència de la catàstrofe, que va afectar a 600.000 persones, 150.000 de les quals van patir greus conseqüències. La tragèdia també va matar a milers d’animals i va contaminar les terres de conreu i les aigües subterrànies.

Aquella setmana més d’un milió de persones havien anat a participar a la celebració d’un concurs poètic, procedents de tota la regió i zones més llunyanes, la gent el gaudia fora de casa i tota la ciutat estava engalanada. A tocar dels murs de la fàbrica, hi havia barris sencers on la gent dormia en barraques, les autoritats ho havien permès.

La nit de l’accident la planta estava parada, només es feien tasques de neteja que consistien en fer passar aigua a pressió per unes canonades, el personal però, no va prendre les mesures de seguretat i l’aigua va anar a parar a un tanc en 42 tones de Isocianat de Metil, començant rapidament una reacció química que el va convertir en gas Cianur de Hidrogen que les vàlvules de seguretat van treure a l’atmosfera. La fuita tòxica ja estava al carrer, passava mitja hora de la mitja nit.

El vent suau d’aquella nit va empènyer el núvol de gas, més pesat que l’aire, cap al barri de barraques. Els primers en morir van ser els ancians, els malalts i els nens. Els carrers de Bophal es van omplir de seguida de cadàvers de gent desesperada per fugir intentant respirar. La gent va caure fulminada.

Union Carbide va tancar la fàbrica immediatament després del desastre i es va desentendre tant de les instal·lacions com dels productes químics que encara contenien, que van continuar durant anys contaminant l’aire, el sol i els aqüífers de la zona.

Al cap d’uns anys l’empresa va reconèixer 3.828 morts oficials (més de 1.000 menys que les autòpsies practicades), i per compensar totes aquestes pèrdues, va acordar amb el Gobern indi unes compensacions per d’anys de 480 milions d’Euros, que incloïen la renúncia del govern a prendre qualsevol acció futura de reclamació per la via judicial. Els beneficiaris d’aquestes compensacions van cobrar com a mitjana 67.267 rupies (uns 800 €), no es va compensar a les persones malaltes ni en seqüeles.

La que ha sigut considerada “pitjor catàstrofe ecològica de la història” va ser conseqüència de greus deficiències de seguretat a les instal·lacions, en les quals la companyia havia deixat de invertir perquè ja no era rendible. Els responsables de Union Carbide van ser condemnats a 2 anys de presó i una multa de 500.000 rupies (8.900 €).

Raghu Rai, el fotògraf que va cobrir el desastre de Bhopal per l’agencia Magnum, va tornar 17 anys després per documentar la situació dels supervivents, el resultat és el llibre “Exposure” publicat per Greenpeace l’any 2002.

Font: Wikipedia, AP images, Magnum Photos

James Dean passejant per Times Square de Dennis Stock


James Dean pasejant per Times Square de Dennis Stock

James Dean passejant per Times Square en un dia plujós és una fotografia del fotograf Dennis Stock. La fotografia, realitzada l’hivern de 1955, va esser publicada per primer cop a la revista Life i després reproduïda milers de cops, fins convertir-se en un dels icones del Segle XX. Pocs dies després de la fotografia, James Dean moria i naixia el mite.
Dennis Stock va ser fins la seva mort, el passat gener, un dels fotògrafs més importants de l’agencia Magnum, a la qual va arrivar de la ma del mateix Robert Capa. L’any 1951 guanyava un premi de joves fotògrafs convocat per Life, i el mateix any ja va ser convidat per l’agencia, per tres anys més tard passar a formar-ne part de ple dret. Va estar tota la vida unit a Magnum , convertint-se en un dels grans fotògrafs de Hollywood, on va accedir-hi gracies al recolzament de Humphrey Bogart, també va copçar l’ambient dels músics de Jazz i de la contracultura dels anys seixanta amb els motoristes i els Hippys.

Audrey Hepburn per Dennis Stock

De les imatges més conegudes d’Stock destaquen les que va fer a Audrey Hepburn treien el cap per la finestreta d’un cotxe, la de Marlon Brando caracteritzat de Napoleón al rodatge de Desirée, o les realitzades a Marilyn Monroe o John Wayne, o en l’ambit del jazz, a  Louis Armstrong en roba interior en el seu camerí.
Al llarg de la seva vida va publicar 27 llibres i va fer exposicions a les galeries més prestigioses del món, com ara el Centre Internacional de Fotografía de Nova York, la National Gallery de Washington o el Museu d’Art Modern de París i  va participar en produccions per al cinema i la televisió. Sobre la seva feina va dir He tingut el privilegi de veure gran part de la meva vida a través d’un objectiu, fent d’aquest viatge una experiència clarificadora.

Premis Pullitzer 2010

L’edició 94 dels Premis Pullitzer que concedeix la Universitat de Columbia, ha premiat en les categories de fotoperiodisme a Mary Chind del The Des Moines Register en l’apartat de fotorafia d’actualitat (Breaking News Photography) i a Craig F. Walker, del The Denver Post, en la categoría de fotorreportatges (Feature Photography).
La fotografia de Chind captura el moment en el que es realitza el rescat en un riu.

Mary Chind, Premi Pulitzer 2010 (Breaking News Photography)

El reportatge de Walker recull l’entrenament d’un soldat de sols 17 anys que es prepara per ananr a l’Irak.

Craig F. Walker, Premi Pulitzer 2010 (Feature Photography)

Els premis pulitzer inclouen un total de 20 apartats dedicats al mon del periodisme, la música i les lletres, amb un premi de 10.000 Dolars per cadascun d’ells.

Tennis Girl de Martin Elliott


Tennis Girl de Martin Elliott

La fotografia Tennis Girl fou realitzada pel fotògraf Martin Elliott l’any 1976, quan en Martin encara era estudiant, la seva novia d’aquell moment, Fiona Butler, li va fer de model en una pista de tenis de la Universitat de Birmingham.
La imatge, convertida primer en calendari al 1977 i després en poster per l’empresa Athena, amb més de dos milions de copies venudes, enseguida es va convertir en una icona de l’alliberament sexual, de la societat permissiva, la hostilitat cap a les normes i les autoritats de la decada dels 70.

Martin Elliott

Martin Elliott va morir el passat 4 d’abril a l’edat de 63 anys. Aquesta fotografia li va donar la fama i la fortuna, ja que en va rebre royalties durant tota la vida. Fiona Butler mai va cobrar res.
Des d’aleshores s’han fet moltes versions d’aquesta fotografia, com la dels ninots de Lego.

Montatge Lego de Tennis Girl

Els premis CHIPP 2010


Daniel Berehulak guanyador dels premis CHIPP 2010

La sisena edició dels China International Press Photo Contest (CHIPP) ha premiat una fotografia realitzada per Daniel Berehulak als camps de refugiats de l’Afganistan com la millor fotografia del 2009. El treball d’aquest fotoperiodista Australià, que treballa per Getty Images, també ha recollit el primer premi en la categoria Gent a les notícies i el segon lloc a l’apartat de reportatges de Notícies de guerres i desastres.
Amb una estructura molt semblant als World Press Photo, té vuit categories, amb sis premis per cadascuna d’elles, repartits entre instantànies i reportatges.
China International Press Photo Contest (CHIPP) és un event anual organitzat per la China Photojournalists Society desde l’any 2005, que crea una plataforma sobre la que fotoperiodistes i fotografs de tot el món poden mostrar els seus treballs i intercanviar idees. Els eixos sobre els que ha girat la convocatoria de l’any 2009 han segut la pau i el desenvolupament.