Francesc Català Roca

Carbonerillo

Francesc Català Roca, és el fotògraf català més important i passà a la història com el gran fotògraf en blanc i negre dels anys 50 i 60, amb imatges tant de personatges anònims com famosos de l’època, com ara Dalí i Hemingway, encara que també va destacar en la fotografia industrial i publicitària. Va néixer a Valls al 1922 i a l’edat de 13 anys començà a treballar d’aprenent al taller de son pare, Pere Català, a través del qual va estar en contacte amb els cercles d’avantguarda. A partir de 1948 va obrir el seu propi estudi, dedicat-se a l’inici a la fotografia industrial i publicitària i més tard a treballar per publicacions com Destino i Revista, retratant personatges famosos com ara Cocteau, Dalí o Fujita i col·laboracions amb escriptors com ara Luís Romero o Josep Pla, amb llibres com Barcelona i la Costa Brava i la Guia de Catalunya. Poc temps després son ja molts els amics artistes que el reclamen, com ara Joan Miró i Eduardo Chillida.

Va començar a fer fotos en color a finals dels seixanta però la seva obra és essencialment en blanc i negre, ja que segons ell “fins ara hem viscut una situació anòmala. El blanc i negre son dos colors que actualment encara ens resulten familiars, però que desapareixeran en un futur; son dos colors falsos, no existeixen. Seran com el llatí: arribarà un moment en que la gent no els entendrà“. No tenia un format fixe per les seves fotografies, encara que la gran majoria estan fetes amb una Rolleiflex i negatius de 6 – 6.

Francesc Català Roca va morir el 5 de març de 1998, a la edat de 76 anys, deixant inacabat un llibre sobre Manhattan. Deu anys després de la seva mort, l’Arxiu Fotogràfic del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), li va retre homenatge a partir del fons fotogràfic que va donar la família del fotògraf, composat per 200.000 negatius i 17.000 fulls de contactes. La relació amb el COAC ve a partir dels múltiples treballs sobre arquitectura que va realitzar. Alguns dels seus llibres publicats son: Els monestirs catalans (1968), El Pirineu (1970), Història de l’art català (1983) i La Sagrada Família (1952). Al llarg de la seva vida va rebre nombrosos premis, entre els quals destaquen la Creu de Sant Jordi, el Ciutat de Barcelona, el Premio Nacional de las Artes Plásticas i la Medalla al Merito Artístico.

En l’exposició realitzada al Museu Princesa Sofia l’any 2003, “Català-Roca. Barcelona / Madrid, años cincuenta“, l’escriptor Andrés Trapiello diu  “Català-Roca se enfrenta a dos ciudades en un régimen donde no es libre para ver lo que quisiera mirar. El fotógrafo da una imagen llena de bondad y poesía, con una sonrisa melancólica que dedicamos al pasado. No está lo que no se permite ver, como los suburbios y la pobreza, aunque a veces aparecen de una forma tangencial, de una manera sesgada y poética“.

via: El Mundo, El Periodico, El País, COAC

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s