Els Fars del Delta de l’Ebre.

José Huertas Morión, en el seu llibre “Los últimos Veleros del Mediterráneo” escriu:

En los barcos de cabotaje…se decía que cuando quedaban atras las luces de Vinaroz a media tripulación comenzaban a temblarle las rodillas y el temblor no se les quitaba hasta tener las luces de Tarragona y el Cabo de Salou por la popa.
Y era verdad que a muchos marineros y a muchos patrones, al navegar por este pedazo de costa, se les iba el sueño y no lo recuperaban hasta haberlo pasado.
Con razón se le podia llamar a este trozo el litoral de la muerte, era un verdadero cementerio de barcos y de hombres que yacian tragados por sus absorbentes arenas; barco que era cogido entre el fango del delta de los Alfaques, ya no era soltado y lentamente se iba hundiendo en él hasta desaparecer completamente.

A mitjans del segle XIX, després de nombrosos naufragis a la zona, Les autoritats redactaren un pla de balisament i senyalització, tal com a pareix a la Revista de Obras Públicas del l’any 1861 “Proyectos de torres de hierro para los faros del ebro“.  El pla inicial contemplava la instal·lació de tres fars, un a la Punta de la Banya, l’altre a la Punta del fangar i l’altre a la Illa de Buda.

Far del Fangà
El primer far de la Punta del Fangar es va il·luminar el 1864 i funcionà fins la guerra civil, quan fou incendiat i parcialment destruït. Al 1972 es va substituir per una balisa en forma de torreta pintada a franges negres i blanques. Poc després es substituí per l’actual torre de formigó de 20 metres d’alçada i 3 metres de diàmetre.

El Far de la Punta del Fangar

Far de la Banya.
L’actual far entrà en funcionament l’any 1978 en substitució de l’antic “Far de la Punta de la Banya”, construït al 1864 i que des de l’any 1978 està al Port de Tarragona.

Està situat al principi de la Península dels Alfacs, i es tracta d’una torre de 23,7 metres d’alçada i 3 metres de diàmetre pintat en ratlles negres i blanques. Actualment es usat pel parc natural i pels serveis de biologia de la Generalitat de Catalunya com a observatori per al recompte i seguiment de les aus i altres animals en llibertat pel parc. S’arriba al far per la platja del trabucador.

Antic Far de la Punta de la Banya
Antic Far de la Punta de la Banya

Far de Buda
El Far de Buda és un dels més recordats per la gent de la zona. Es construí a l’any 1860 una primera torre de fusta provisional fins l’entrada en servei, el 1864, del la torre de ferro que era la més alta del mon en la seva època, 7 metres més que el far de Florida que havien construït els americans . EL far restar en servei fins l’any 1950, després de suportar bombardejos durant la guerra i forts temporals, es va esfondrar l’any 1961. El 1962 es va posar en funcionament una altre far de 48 metres d’alçada, però a conseqüència de l’emplaçament i de les característiques de la construcció, el 1965 es va inclinar i finalment va caure pràcticament sense haver estat en servei. Al 1983 es construí una plataforma al Cap de Tortosa, no accessible des de terra i actualment ja en desús.

Far de Sant Carles de la Ràpita
No forma part dels construïts en torre de ferro, ni està contemplat al ROP de 1861. Està situat a la Punta de la Seineta, a la població de Sant Carles de la Ràpita, dins del port dels Alfacs. Es va posar en marxa l’1 de setembre de 1864. Actualment està al servei d’un dels tècnics encarregats del manteniment de la senyalització marítima de la província.

via: vidamaritima, faros de la costa catalana (Andres Moreno)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s