La primera fotografia d’un nu.

Primera fotografia d'un nu

Primera fotografia d'un nu

Si Joseph Nicéphore Niépce feia la primera fotografia de la història el 1826, la primera fotografia d’un nu no va trigar gaire.

La primera fotografia (daguerrotip) d’un nu de que es té constància, data de 1839 (no vol dir que no n’hi hagin d’anteriors, simplement no s’en ha conservat cap referencia fins l’actualitat). Fou feta per Louis-Jacques-Mandé Daguerre al 1839 i forma part d’una col·lecció del Metropolitan Museum of Art.

El realisme d’aquest nou tipus de fotografia, en contraposició amb l’idealisme de les pintures, les convertí immediatament en objectes eròtics, encara que en el clima de moralitat de l’època, les úniques fotografies de nus que es podien realitzar eren les que es consideraven com a objecte d’estudi del cos humà pels artistes i només es podien vendre com ajuda als pintors si prèviament s’havien enregistrat i autoritzat per Gobern Francès.

Els principals inconvenients que tenien els daguerrotips eren que només és podia fer una còpia del negatiu i que el temps d’exposició durava entre 3 i 15 minuts, amb la qual cosa, a diferencia dels dibuixos no es podien mostrar accions i sols apareixien dones mostrant els genitals. Aquestes fotografies podien costar el salari d’una setmana, per la qual els clients foren artistes o bé gent de classe alta.

L’evolució dels daguerreotips fou la invenció de la imatge tridimensional mitjançant l’estereoscopi, inventat al 1838. Aquest aparell produïa una imatge tridimensional que s’aproximava a una imatge eròtica.

L’invent del Calotip per part de William Fox Talbot a l’any 1841 feia possible la realització de múltiples copies del negatiu i donà lloc a un nou ofici, el venedor de pornografia. Els estudis de fotografia de la ciutat de París passaren de 13 a l’any 1848 a 400 l’any 1860, la majoria dels quals feien negoci en la fotografia de pornografia venuda de manera il.licita. El 1855 ja no fou possible el control del Gobern i el negoci ja es troba instal.lat en la clandestinitat. El principals clients internacionals foren Anglaterra i els Estats Units i els models principalment formaven part de la classe obrera.

El 1880, la invenció de la tècnica de impressió que permetia fer revistes, creà les primeres revistes pornogràfiques i eròtiques, sota l’etiqueta de revistes de naturisme o revistes d’art.

La primera revista pornogràfica considerada com a tal, apareix amb la compra de Hugh Hefner al 1953 d’una fotografia de Marilyn Monroe per a utilitzar-la com a pòster central de la seva revista Play Boy, que des del seu naixement el 1950 ja era considerada una revista masculina.

Font: Wikipedia, maxpower

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s