Paul Rusesabagina – Un Home corrent

Paul Rusesabagina al seu llibre”Un home corrent” explica les vivències del genocidi del Tutsis a mans dels Hutus a Rwanda a l’any 1994. En la seva historia es basa la pel·lícula “Hotel Rwanda“, dirigida per Terry George, que aquesta nit emetia tv3.

Sobre la seua experiència diu “imagineu-vos una gàbia plena de ratolins envoltada de gats, que entren i surten quan els dona la gana… imagineu-vos això i potser podreu començar a tenir una idea d’allò que varem viure els que ens varem refugiar durant el genocidi“.

La gàbia, era l’Hotel de luxe Mille Collines de Kigali (capital de Ruanda). Els ratolins, les persones que es van refugiar a l’hotel, mentre ell era el gerent de l’Hotel, i els gats eren els extremistes Hutus, que durant més de cent dies varen fer tot el possible per exterminar la ètnia Tutsi. Durant aquests dies els Hutus van arribar a matar prop d’un milió de Tutsis (dones i nens inclosos), quasi tots a matxetades.

“El més terrible va ser que no es poguera cridar l’atenció de ningú quan més es necessitava”. Ni Paul (Don Cheadle a la pel·licula), ni el seu amic el coronel Oliver (Nick Nolte a la pel·lícula), comandant de les tropes de la ONU a Ruanda, ni els pocs periodistes que estaven a Ruanda quan va començar el genocidi, fou prou per despertar a occident. Convèncer als Europeus i Americans que s’estava produint a Ruanda el pitjor genocidi des de la Segona Guerra Mundial. Els primers en marxar van ser els belgues, inclosos els soldats de les Nacions Unides, després que matessen a deu membres, després EEUU, Gran Bretanya i finalment la resta de països. Amb aquesta sortida dels membres de la ONU es va donar via lliure als Hutus per matar als Tutsis.

“Els ruandesos tenien més por de la tortura, la mort violenta i lenta que de la pròpia mort, alguns pagaven per morir ràpid o es suïcidaven la gent de l’hotel estava convençuda de que tenien la mort assegurada i que jo era l’únic que podia dialogar amb els soldats, vaig prendre la decisió més dura de la meua vida, la meua conciència hem deia que hem quedara i així ho vaig fer“, si haguera marxat el 3 de maig de 1994, quan va marxar la seva família, “haguera segut tota la vida pres de mi mateix“.

Durant aquests cent dies, la clau per mantenir viva a la gent fou, segons diu, “convercer-los de que s’asseguessin a negociar, un cop tens això tens la batalla mig guanyada… per convence’ls, per començar el diàleg, el que havia de fer abans de res era adoptar el to correcte: donar-los l’honor de tractar-los com gentlemen. Amb honor, i amb molt, molt de respecte, com si foren homes molt, molt importants, que era a lo que més aspiraven a la vida i lo que realment eren en aquell moment, perquè tenien, literalment, a les seves mans el poder de la vida o la mort teua, de la teva família, els teus amics, i tot el país. I un cop els has enganxat, tens que apel·lar a lo millor que pot haver-hi en ells – que no guanyaran res i perdran molt si maten a innocents- i destrés apel·les a la seva cobdícia. Els ofereixes diners i els ho dones. Els dius, en resum, tot el que volen sentir“.

Actualment Paul Rusesabagina, que va salvar de la mort segura a 1268 persones, exerceix de taxista a Bèlgica, on va emigrar amb la seva família i dues nebodes que va adoptar. Ha creat la fundació The Hotel Rwanda Rusesabagina Foundation (HRRF), destinada cuidar i donar assistència als nens de l’orfandat, i dones violades, durant el genocidi de Ruanda.

Sobre el que va passar diu, “podria no perdonar, i viure en ressentiment durant la resta de la meua vida, però la vida continua, a pesar de tot… tinc que fer les paus en la gent que ens va fallar… mentre el genocidi estava passant, el vicepresident nord-americà Al Gore estava a Washington inaugurant el Museu de l’Holocaust jueu on entre altres grans fases, va dir la famosa – “Mai mes” -, mentrestant això era el que justament estava passant a Ruanda…

Font: Entrevistes concedides per Paul Rusesabagina als diaris El Pais i El Periodico de Catalunya.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s