El 21 d’Octubre de 1967, durant la manifestació més gran en contra de la guerra del Vietnam, en la qual varen participar més d’un milió de persones, el fotògraf Marc Riboud, al final de la jornada i quan, per marxar, passava per davant del Pentàgon, a Washington D.C., va veure la noia amb la flor intentant parlar amb els soldats. La noia, de 17 anys, els deia “Podeu aixafar aquesta flor però tots som germans, podem parlar“, tal com recorda el fotògraf, “No era la noia que tremolava davant de les baionetes, si no els soldats“.
La noia, Jane Rose Kasmir, li va enviar anys més tard una carta a l’agencia Magnum de Nova York, però no fou fins anys més tard que es van trobar a Paris, convidada pel fotògraf. Jane Rose , desaparegut l’ideal hippy de la època, havia caigut en el mon de la droga, fou violada i va acabar per patir marginació social i intents de suïcidi, encara que la vida li canvià definitivament al néixer la seva filla.
La imatge es transformà en poc temps en una icona per als moviments i manifestacions en favor de la pau.
via: El Mundo, Fotomaf, Marc Riboud
La flor representa la bellesa, l’humiltat, la tendresa, lo vulnerable…I els soldats tremolen perque ells es veuen reflexats en tot alló que la flor representa.
Jo també penso que tremolen perquè no poden repel·ler aquesta agressió amb les seves armes…