Durant l’anomenada Gran Depresió, la fotògrafa Dorothea Lange en un viatge per Nipomo, Califòrnia, per fotografiar a emigrants a les granges de la Resettlement Administration, l’agencia nord-americana que entre abril de 1935 i desembre de 1936 va recol·locar a famílies en dificultats, tant urbanes com rurals en camps de treball, va fer sis fotografies a Florence Owens Thompson, de trenta dos anys, que estava aleshores en un d’aquests camps, amb els seus set fills, que treballaven als camps en ella.
El Sant Francisco News va emprar aquestes fotos en la seva edició del 10 de Març de 1936, amb el títol “Esparracats, famolencs i sense un ral. Els treballadors recol·lectors viuen en la misèria“. Aquesta notícia es va estendre ràpidament per tots els estats Units acompanyada de la fotografia “Dona emigrant“. Les protestes públiques que va provocar la notícia feren reaccionar al Gobern que va enviar 20.000 lliures de menjar als camps.
La imatge es va convertir ràpidament en una icona. La dona immigrant, vídua i amb els seus fills amagant les cares abraçats a ella fou un dels símbols del “crack” del 29. Katherine McIntosh, la nena de l’esquerra, tenia aleshores quatre anys;
“La fotògrafa li va preguntar a la mare si no li importava que li fera una foto… li va dir que el seu nom no el publicarien mai, però que la imatge serviria per recordar a la gent que tots podem passar una mala època…. La mare es va deixar fer la fotografia perquè “pensava que l’ajudaria”. Els dies següents quan la fotografia ja fou publicada, la família ja s’havia traslladat a un altre campament… La gent estava famolenca en aquest camp… no hi havia menjar, ens avergonyíem de tot, no volíem que ningú sabés qui érem”
Segons McIntosh, que actualment té 77 anys i es dedica a netejar cases a la ciutat de Modesto, sabent que la imatge va ajudar a definir el ‘crack‘ del 29, diu que la seva mare no va deixar que aquesta imatge la definira a ella. Aquesta idea sempre estava present en ella i “sempre va lluitar per una vida millor“. McIntosh creu que si hi ha una lliçó que aprendre de la seva historia és que tenim que estalviar i mai malgastar els diners.
La identitat de la dona de la fotografia no va ser descoberta fins a la darreria dels anys 70, almenys 40 anys després d’haver-se fet la fotografia. Va ésser la mateixa Florence Thompson qui va acudir als editors del Modesto Bee a contar la seva història.
“La mare era la columna vertebral de la nostra família“, diu McIntosh, “Alguns cops ella no tenia res per menjar, però s’assegurava que els seus fills mengessin“.
1 Resposta a “Dorothea Lange: La dona emigrant”