Arthur Sasse. Albert Einstein ensenyant la llengua als fotògrafs.

Arthur Sasse. Albert Einstein ensenyant la llengua als fotògrafs

La fotografia d’Albert Einstein feta per Arthur Sasse ha segut venuda fa poc en subhasta per 74.324 dòlars (53.700 euros), el preu més alt pagat per una fotografia del famós científic. David Waxman, col·leccionista nord-americà de llibres de història de la ciència i autògrafs de científics, ha pagat aquesta xifra a RRAuction.com que la va a posar a subhasta el passat dia 18 de juny.

Albert Einstein es un dels científics més importants de tots els temps. Està considerat un geni  des que va crear la Teoria de la Relativitat, de manera que canviava les Lleis de Newton, que eren la base de tot allò conegut fins a principis del segle XX.

El fotògraf Arthur Sasse, de l’agencia UPI, va fer aquesta foto el dia 14 de març de 1951, durant una festa de celebració del 72 aniversari d’Einstein a la Universitat de Princeton. Albert Einstein sortia d’un homenatge quan el setge de fotògrafs i reporters, Arthur Sasse, entre ells, i després de cridar alguns cops “ja en hi ha prou!”, el científic optà per treure la llengua per que aquestes no sortigueren be, i va aconseguir tot el contrari: Crear la icona de la genialitat.

Un cop Einstein va veure la fotografia va demanar nou copies a Sasse per al seu ús personal. Una d’aquestes nou és la copia subhastada, la qual va acompanyada d’una dedicatòria a un periodista de la cadena CBS i ABC Howard K. Smith, que diu: “Aquest gest t’agradarà, perquè va dirigit a tota la humanitat. Un civil pot  fer el que cap diplomàtic s’atreviria. El teu lleial i agraït oient, A. Einstein ‘53″

via: espaifotografic.cat, cbs3.com

Cristina García Rodero. María Lionza, la diosa de los ojos de agua.

La diosa de los ojos de agua, de Cristina García Rodero

L’exposició “María Lionza. La diosa de los ojos de agua“ de la fotògrafa Cristina García Rodero realitzada en el marc de l’edició 2008 de PhotoEspaña està formada per un centenar de fotografies que mostren la religiositat al voltant d’aquest personatge mític veneçolà.

La fotògrafa, que ha realitzat treballs semblants a Espanya (España Oculta) i el Carib, s’endinsa en un treball de deu anys en un ritual que s’articula entorn a l’aigua, el foc i la terra.

La muntanya de Sorte, prop de Chivacoa, a l’estat veneçolà de Yaracuy, és un lloc molt visitat pels peregrins durant la Setmana Santa. Els fidels acudeixen per fer peticions a María Lonza, tant relacionades en infermetats, com problemes amb l’amor o la riquesa i el poder. Els fidels trien un lloc al bosc o al costat del riu per construir altars per invocar-la. Antigament es venerava a Yara, deessa de la naturalesa i l’amor, la llegenda de la qual sobrevisqué a la conquesta espanyola, sofrint algunes modificacions, com el nom, passant a dir-se Nuestra Señora María de la Onza del Prado de Talavera de Nivar, que amb el pas del temps es convertí en María de la Onza o María Lionza.

Aquest culte s’ha alimentat al llarg del temps de la cultura europea, asiàtica i africana, creant un ritual que mescla sants en personatges de la cultura popular veneçolana i herois històrics, cacics indis, esclaus negres, sants cristians, metges, militars o delinqüents.

La fotògrafa Cristina García Rodero ha segut notícia aquest dies per ser la primera fotògrafa espanyola en accedir a l’agencia Magnum Photos com a membre de ple dret després de completar un procés d’admissió que va començar l’any 2005.

España Oculta de Cristina García Rodero

L’agencia Magnum Photos va néixer a la segona guerra mundial per convertir-se en un mite documental fotogràfic fundat per Henri Cartier-Bresson, Robert Capa, George Rodger i David Seymour.

via: Notiemail/EFE, dslrmagazine.com, elpais.com

Marc Riboud: Noia oferint una flor als soldats.

El 21 d’Octubre de 1967, durant la manifestació més gran en contra de la guerra del Vietnam, en la qual varen participar més d’un milió de persones, el fotògraf Marc Riboud, al final de la jornada i quan, per marxar, passava per davant del Pentàgon, a Washington D.C., va veure la noia amb la flor intentant parlar amb els soldats. La noia, de 17 anys, els deia “Podeu aixafar aquesta flor però tots som germans, podem parlar“, tal com recorda el fotògraf, “No era la noia que tremolava davant de les baionetes, si no els soldats“.

La noia, Jane Rose Kasmir, li va enviar anys més tard una carta a l’agencia Magnum de Nova York, però no fou fins anys més tard que es van trobar a Paris, convidada pel fotògraf. Jane Rose , desaparegut l’ideal hippy de la època, havia caigut en el mon de la droga, fou violada i va acabar per patir marginació social i intents de suïcidi, encara que la vida li canvià definitivament al néixer la seva filla.

La imatge es transformà en poc temps en una icona per als moviments i manifestacions en favor de la pau.

via: El Mundo, Fotomaf, Marc Riboud

El pòster més venut de la història.

El pòster més venut de la història, amb més de 12 milions de copies,  és d’una foto de l’actriu Farrah Fawcett realitzada l’any 1976 pel fotògraf Bruce McBroom. Amb poc temps el pòster es convertí en una de les imatges icòniques dels anys 80.

La revista GQ el va nomenar l’any 2007 com “la peça d’art construïda per l’home més influent dels últims 50 anys”. El pòster ha aparegut a les pel·licules Febre del dissabte nit, Encontres a la tercera fase o Boogie nigts.

Encara avui, comparar el pòster a la pàgina oficial de l’actriu costa 100 dòlars (71,6 €).

via: 20 minutos

PHotoEspaña 09

Serie Ostrava 1979 de Viktor Kolar

PHotoEspaña (PHE) va néixer l’any 1998 amb el propòsit d’ensenyar al públic l’obra dels millors fotògrafs i artistes visuals internacionals i convertir-se anyalment en una cita que serveixi de punt de reflexió i trobada professional, així com plataforma de joves creadors i projectes. Fins l’actualitat han passat més de 2400 autors i més de 6,5 milions de persones han visitat les 723 exposicions organitzades.

PHE09 es celebra des del 3 de Juny i fins el 26 de Juliol, on es mostrarà l’obra de Dorothea Lange, Iñigo Manglano-Ovalle i la col·lectiva “Los 70“.

via: phedigital

Jordi Cotrina: La foto de la victòria del Barça a Roma

Jordi Cotrina

La fotografia de Jordi Cotrina on l’entrenador del Barça, Pep Guardiola, està suspès a l’aire després de guanyar la Copa d’Europa el dia 27 de Maig a Roma, va il·lustrar la portada del diari “El Periodico” el dia següent.

Per la assignació de la situació dels fotògrafs al camp, la UEFA dona tres graus de prioritat. Jordi disposava de prioritat 1 per treballar per un medi de comunicació de la ciutat d’un dels finalistes. Un cop al camp, la UEFA assigna un lloc fixe que s’acostuma a canviar durant la mitja part amb un fotògraf que ve a cobrir l’altre equip.

Però a Roma no ho va fer, ja que les jugades eren les menys, i el que seria important seria la fi del partit i les celebracions dels jugadors si guanyen o la desolació si perden.

JA a València, els jugadors van mantejar a Guardiola i era previsible que si guanyaven aquí també ho feren, si la foto de València es va escapar aquesta s’havia de fer. En quan els jugadors van agafar a Guardiola, en Jordi va anar a per la foto.

En va fer tres o quatre i de totes, va triar aquesta per la composició, pel gest de Guardiola i per la netedat. A més té la simbologia de donat el protagonisme a l’entrenador, i encara que es una plantilla excel·lent, el fotògraf creu que a segut Pep l’artífex de l’èxit de l’equip.

La foto de Jordi Cotrina publicada a El Periodico

via: quesabesde.com, elperiodico.cat

La llengua de McCain i altres fotos incomodes

La fotografia del fotògraf de Reuters Jim Bourg en un moment d’un debat de les passades eleccions als EEUU entre els dos aspirants Barack Obama i John McCain va fer-se molt famosa per agafar al segon treien la llengua en el moment en que s’adona que s’ha equivocat de costat al sortir del plató.
Això no va ser tot, moments més tard i des d’un altra perspectiva, surt en una foto consentida en una posició semblant. Un senyor repte arreglar tot això per als seus assessors d’imatge.

Aquí també s’ha fet fotografies semblants. Pot ser la més coneguda és la de Leticia fotografiada com Marilyn pel diari Bild, el de més tirada a Europa, i que ha Espanya sols la van mostrar Telecinco i el diari Xornal.com de Galicia. La fotografia es va produir en una visita dels Prínceps d’Astúries al 300 aniversari de Sant Roque, en un  moment determinat el vent li va fer una mala jugada a Leticia. La noticia ja va ésser degudament comentada pel periodista Jaime Peñafiel.

Un altra fotografia incomoda és de Mariano Rajoy, apareguda a El Mundo, i que el mostra com un fumador compulsiu d’havans, ja que segons ell en pot fumar fins a 10 diaris. Aquesta va ésser consentida.

La radera la va protagonitzar Carme Chacón, Ministra de Defensa, on durant una sessió del Congrés dels Diputats on s’havien d’aprovar unes mesures del Gobern per pal·liar la crisi, es veu en una seqüència com aquesta s’adorm. La fotografia és de Manuel Engo i fou publicada pel diari El Imparcial el passat mes d’Octubre de 2008.

via: quesabesde, El Imparcial, El Mundo, Xornal.com, todoloqueveo

David Bergman: La investidura de Barack Obama

David Bergman. La investidura de Barack Obama.

El fotògraf David Bergman va fer una fotografia de la pressa de possessió de Barak Obama en front del Capitoli de Washington, d’una resolució de 1474 megapixels. Per fer la fotografia, Bergman va fer 220 fotografies amb una càmera Canon G10 i emprant un estri robotitzat anomenat Gigapan Epic.

La fotografia final mesura 59,783 x 24,658 píxels (1474 Mpíxels) i ocupa una memòria de 2 Gbites de tamany. El procés de les fotos emprant el gigapan es basa en unir múltiples fotos formant un mosaic, tal com es mostra a Xatakafoto.

via: Theinquirer, yaestaellistoquetodolosabe

Hugh Van Es: L’Evacuació de Saigón

Hugh Van Es: Evacuació de Saigón

L’Evacuació de Saigón és la més representativa de la serie que va aconseguir Hugh Van Es, el 29 d’Abril de 1975, moment de la caiguda de Saigón, i evidència del fracàs de l’estratègia militar dels Estats Units a la guerra de Vietnam. La foto fou feta amb un objectiu de 300 mm des del terrat de la seu United Press International, i mostra a un grup de vietnamites a la teulada d’uns apartaments (durant anys es va creure que era l’ambaixada dels EEUU) essent evacuats per un helicòpter de l’exercit nord-americà.

Hugh Van Es, va cobrir la guerra del Vietnam des de 1969 fins 1975, treballant primer per l’agencia Associated Press i després per United Press International. Després de la guerra va establir la seva residencia a Hong Kong des d’on va continuar fotografiant conflictes bèl·lics, incloent la invasió d’Afganistan per la Unió Soviètica i la rebel·lió del Moro de Filipines.

Peter Arnett, company durant la guerra del Vietnam va dir sobre Hugh Van Es, “la seva actitud radiant el va fer ésser apreciat pels seus col·legues però també pels soldats americans i vietnamites que fotografiava”, i afegeix, “Va ésser un dels rars fotògrafs occidentals que va assumir el risc d’oferir un testimoni sobre la fi de la guerra”.

Hugh Van Es en un cafè de Macao l’any 1969

Hugh Van Es, ha mort avui després de patir una hemorràgia cerebral. Holandès de naixement, actualment vivia a Hong Kong i sempre serà recordat per haver fet algunes de les fotos més representatives de la guerra del Vietnam.

via: New York Times, El Periodico

Premis FotoPres’09

Emilio Morenatti. Violencia de Genero en Pakistan 2008

El primer premi del certamen FotoPres’09, organitzats per La Obra Social ”la Caixa”,  ha segut concedit al fotògraf Emilio Morenatti, pel seu reportatge ‘Violencia de género en Pakistán‘. Aquest treball fou realitzat pel fotògraf al desembre de 2008 a dones pakistaneses que havien sofert atacs amb àcid i on es mostren les seqüeles que sofreixen després de patir la violència de gènere.

Walter Astrada. Violencia post electoral en Kenya

El segon premi ha anat a parar a Walter Astrada, pel seu reportatge “Violencia postelectoral en Kenia” realitzat durant gener i febrer de 2008 al país africà i el tercer premi s’ha concedit a Alfonso Moral pel seu reportatge “Líbano, entre mar y fuego” on es documenta la realitat social al Líban a través de la relació entre el mar i la terra.

via: hoyesarte, El Mundo