Les millors fotografies de natura de tots els temps segons The Guardian

Un os polar ballant, un tauró atrapat en una xarxa o unes Tortugues de les Galà-pagos son algunes de les fotografies seleccionades pel diari anglès The Guardian com les millors 40 fotografies de natura de tots els temps.

Les imatges, seleccionades pels millors fotògrafs de natura de tot el món, tenen com a objectiu recaptar diners en el 40è aniversari del Dia de la Terra.

via: quesabesde.com, Theguardian.co.uk

fotografia: Polar Dance de Thomas D Mangelsen

James Dean passejant per Times Square de Dennis Stock

James Dean pasejant per Times Square de Dennis Stock

James Dean passejant per Times Square en un dia plujós és una fotografia del fotograf Dennis Stock. La fotografia, realitzada l’hivern de 1955, va esser publicada per primer cop a la revista Life i després reproduïda milers de cops, fins convertir-se en un dels icones del Segle XX. Pocs dies després de la fotografia, James Dean moria i naixia el mite.

Dennis Stock va ser fins la seva mort, el passat gener, un dels fotògrafs més importants de l’agencia Magnum, a la qual va arrivar de la ma del mateix Robert Capa. L’any 1951 guanyava un premi de joves fotògrafs convocat per Life, i el mateix any ja va ser convidat per l’agencia, per tres anys més tard passar a formar-ne part de ple dret. Va estar tota la vida unit a Magnum , convertint-se en un dels grans fotògrafs de Hollywood, on va accedir-hi gracies al recolzament de Humphrey Bogart, també va copçar l’ambient dels músics de Jazz i de la contracultura dels anys seixanta amb els motoristes i els Hippys.

Audrey Hepburn per Dennis Stock

De les imatges més conegudes d’Stock destaquen les que va fer a Audrey Hepburn treien el cap per la finestreta d’un cotxe, la de Marlon Brando caracteritzat de Napoleón al rodatge de Desirée, o les realitzades a Marilyn Monroe o John Wayne, o en l’ambit del jazz, a  Louis Armstrong en roba interior en el seu camerí.

Al llarg de la seva vida va publicar 27 llibres i va fer exposicions a les galeries més prestigioses del món, com ara el Centre Internacional de Fotografía de Nova York, la National Gallery de Washington o el Museu d’Art Modern de París i  va participar en produccions per al cinema i la televisió. Sobre la seva feina va dir He tingut el privilegi de veure gran part de la meva vida a través d’un objectiu, fent d’aquest viatge una experiència clarificadora.

via: Elpais.com, ABC.es

Premis Pullitzer 2010

L’edició 94 dels Premis Pullitzer que concedeix la Universitat de Columbia, ha premiat en les categories de fotoperiodisme a Mary Chind del The Des Moines Register en l’apartat de fotorafia d’actualitat (Breaking News Photography) i a Craig F. Walker, del The Denver Post, en la categoría de fotorreportatges (Feature Photography).

La fotografia de Chind captura el moment en el que es realitza el rescat en un riu.

Mary Chind, Premi Pulitzer 2010 (Breaking News Photography)

El reportatge de Walker recull l’entrenament d’un soldat de sols 17 anys que es prepara per ananr a l’Irak.

Craig F. Walker, Premi Pulitzer 2010 (Feature Photography)

Els premis pulitzer inclouen un total de 20 apartats dedicats al mon del periodisme, la música i les lletres, amb un premi de 10.000 Dolars per cadascun d’ells.

via: quesabesde.com, mangasverdes.com

Tennis Girl de Martin Elliott

Tennis Girl de Martin Elliott

La fotografia Tennis Girl fou realitzada pel fotògraf Martin Elliott l’any 1976, quan en Martin encara era estudiant, la seva novia d’aquell moment, Fiona Butler, li va fer de model en una pista de tenis de la Universitat de Birmingham.

La imatge, convertida primer en calendari al 1977 i després en poster per l’empresa Athena, amb més de dos milions de copies venudes, enseguida es va convertir en una icona de l’alliberament sexual, de la societat permissiva, la hostilitat cap a les normes i les autoritats de la decada dels 70.

Martin Elliott

Martin Elliott va morir el passat 4 d’abril a l’edat de 63 anys. Aquesta fotografia li va donar la fama i la fortuna, ja que en va rebre royalties durant tota la vida. Fiona Butler mai va cobrar res.

Des d’aleshores s’han fet moltes versions d’aquesta fotografia, com la dels ninots de Lego.

Montatge Lego de Tennis Girl

via: Terra.es, fotografodigital.com, taringa.net

Els premis CHIPP 2010

Daniel Berehulak guanyador dels premis CHIPP 2010

La sisena edició dels China International Press Photo Contest (CHIPP) ha premiat una fotografia realitzada per Daniel Berehulak als camps de refugiats de l’Afganistan com la millor fotografia del 2009. El treball d’aquest fotoperiodista Australià, que treballa per Getty Images, també ha recollit el primer premi en la categoria Gent a les notícies i el segon lloc a l’apartat de reportatges de Notícies de guerres i desastres.

Amb una estructura molt semblant als World Press Photo, té vuit categories, amb sis premis per cadascuna d’elles, repartits entre instantànies i reportatges.

China International Press Photo Contest (CHIPP) és un event anual organitzat per la China Photojournalists Society desde l’any 2005, que crea una plataforma sobre la que fotoperiodistes i fotografs de tot el món poden mostrar els seus treballs i intercanviar idees. Els eixos sobre els que ha girat la convocatoria de l’any 2009 han segut la pau i el desenvolupament.

via: quesabesde.com

The Dad Project de Briony Campbell

The Dad Project de Briony Campbell

El Desembre de 2008, Briony Campbell va saber que el seu pare, David, patía un cancer terminal. Fou aleshores quan va pendre la decisió de fotografiar l’acomiadament. The Dad Project es la història d’aquest adeu, el retrat de la relació entre pare i filla en els moments intensos del final.

via: Elmundo.es

foto: Briony Campbell

Les 10 millors fotografies del 2009 de National Geographic.

Martin Schoeller, The Hadza

Chris Johns, redactor en  cap de la revista National Geographic, ha coordinat aquest projecte de triar les 10 millors fotografies del 2009 i fer-ne un documental on els fotògrafs Kevin Schafer, Fritz Hoffman, Amy Toesing, Stephen Alvarez, Martin Schoeller, Randy Olson, Michael Nichols, John Stanmeyer, James Nachtway i el matrimoni Len Jensel y Diane Cook expliquen com es van fer i mostren el making off. La tasca de Johns no ha segut fàcil, ja que els menbres d’aquesta societat varen captar més d’un milió de fotografies durant l’any passat, de les quals més de mil van sortir a les seves publicacions.

Desde l’any 1888 la societat americana National Geographic capta fotografíes i mostra a la gent les escenes més impactants de la Terra.

foto: natgeo.es

via: elmundo.com, fotografias.net

Mor Jim Marshall, el fotògraf del rock & roll.

Jimi Hendrix per Jim Marshall l'any 1967

Jim Marshall, el fotograf que va capturar algunes de les fotografies més inoblidables del rock & roll, com ara la de Jimi Hendrix cremant la seva guitarra, ha mort a l’edad de 74 anys a la ciutat de Nova York.

Va començar com a fotògraf professional l’any 1959, i la seva carrera no es pot separar de les de les grans estrelles del Rock, com ara els Rolling Stones, Bob Dylan, The Who, Miles Davis i Ray Charles. Fou l’únic fotògraf que va tenir accés al backstage de l’últim concert dels Beatles al Candlestick Park de San Francisco l’any 1966, va fotografiar als Rolling Stones en el seu historic tour de 1972 i va ser un dels fotografs oficials del concert de Woodstock.

Jim Marshall a Woodstock, any 1969

Marshall va neixer a Chicago l’any 1936, però va creixer a Sant Francisco. Va comprar la primera càmera a la universitat i fou allí on va començar a documentar els artistes i músics. Marxa després a Nova York i té l’oportunitat de fotografiar a les estrelles dels segells Columbia i Atlantic mentre tocaven a l’estudi, incloent-hi Bob Dylan i Ray Charles. Però la fama li va venir quan retorna a Sant Francisco al final dels seixanta, on va fer els centenar de fotos per les quals es va fer famós, entre altres a Santana i Janis Joplin o el concert Pop de Monterrey.

Marshall va continuar la seva prolífica carrera fins al final de la seva vida. Darrerament tenía treballs desde John Mayer i Ben Harper fins Lenny Kravitz o Velvet Revolver i tenía fetes més de 500 portades d’albums de música.

fotografies: rollingstone.com, sfgate.com

via: rollingstone.com, elpais.com

EL Calendari Pirelli.

Imatge del Calendari Pirelli 2010 del fotògraf Terry Richardson

El Calendari Pirelli és un apublicació anyal que començà a editar-se l’any 1964. Es un calendari publicitari de la secció britànica de Pirelli i és famós per la seva exclusivitat, no està a la venda i sols es dona coma regal d’empresa a clients importants de Pirelli i VIPS. Es un calendari de reconegut prestigi internacional, en el qual sols apareixen imatges de nus artístics femenins.

La seva publicació es va deixar de fer entre 1974 i 1984, degut a la Crisi del Petroli. Des d’aleshores ha segut publicat regularment.

L’aparició al calendari s’ha convertit en una marca de distinció tan per les models que són elegides com pels fotografs que fan el treball. Durant aquests anys han realitzat el calendari fotografs com Robert Freeman (1964), Herb Ritts (1994), Richard Avedon (1997), Annie Leibovitz (2000), Mario Testino (2001), Patrick Demarchelier (2005) o Terry Richardson (2010).

El passat mes de Novembre es va fer la presentació a Londres de la 37ena edició, corresponent a l’any 2010.  El fotògraf encarregat de la realització fou Terry Richardson i la producció es va realitzar a Brasil.

Com a curiositat, l’any 2008 durant la presentació de l’edició 2009 del calendari a Berlin, i mentre l’empresa estava en ple procés de regulació laboral a la planta de Manresa, els treballadors van crear el Calendari Pirelli Precari, el qual estava emmarcat dintre de la campanya menos tetas y mas trabajo.

via: Wikipedia.org, Pirelli.es

Les fotografies de Soichi Noguchi desde la ISS

Soichi Noguchi, Erupció del volcà Sakurajima

Soichi Noguchi es un astronauta japonés, enginyer aeronautic, que actualment està a bord de l’Estació Espacial Internacional (ISS). Aprofitant que la ISS ja té connexió a Internet, Noguchi està penjant al seu compte de Twitpic fotografies de la superfície de la Terra.

Va publicar la primera fotografia el passat 24 de gener, una imatge de Port au Prince dos díes després del terratremol que va destruir la capital d’Haití.  Des d’aquell dia, Noguchi ha aconseguit tenir més de 100.000 seguidors diaris de les seves fotografies, de les quals destaquen, per nombre de seguidors, la Gran Roca d’Australia, amb més de 21000 seguidors, el Kilimanjaro, vista per més de 47.000 persones, o les Dunes rojes d’Arabia a la sortida del sol, amb més de 39.000 visites. Recentment també ha publicat la foto de les Piramides d’Egipte acompanyada del comentari si, les piramides es veuen des de l’espai, vista per més de 47.000 persones, demostrant que no és una llegenda urbana.

via: fotos.com.es, elpais.com, elpais.com

La fotografia de 26 gigapixels de París.

Fotografia de 26 gigapixels de París

Una fotografia de la ciutat de París s’ha convertit en la fotografia més gran del mon. El projecte fou creat per Martin Loyer, Arnaud Frich y Kolor, emprant dues càmares Canon 5D Mark II. Per veure toto el procés de creació es pot visitar el bloc de París 26 gigapixels.

El resultat ha segut publicada en la pagina paris-26-gigapixels.com, en la qual es poden visitar tos els racons de la ciutat amb la musica de fons de Yann Tiersen de la película Amélie.

via: fotos.com.es, inetworks.wordpress.com

La foto del rodamón Xili Bro

Foto original i muntatges sobre Xili Bro

Xili Bro era un rodamón xinès fins que una aficionada li va fer una fotografia al considerar-lo guapo i amb un estil molt underground. A partir de l’enrenou que va fer la fotografia a internet la familia el va reconèixer, i després de contactar en ell, aquest va tornar ha casa, encara que temporalment s’està en un hospital psiquiàtric mentre s’adapta a la seva anterior vida. El que va dur a Xili a ser un rodamon no està clar, només és sap que un dia de fa 11 anys va sortir per anar a treballar i ja no va tornar.

Des de que la seva foto es va penjar a internet, hi ha hagut molts de comentaris sobre ell i molts d’admiradors s’han dedicat a realitzar muntatges amb la imatge original, convertint a Xili en un model de Dior, o en substitut de Leonardo di Caprio a Titanic.

via: elmundo.com

L’efecte Tilt Shift.

Foto de Teppistella amb la tècnica del tilt shift (via Flikr)

Amb la tècnica del tilt shift podem donar a una fotografia l’efecte de maqueta. Tenim dues maneres d’aconseguir-ho, amb un objectiu descentrable (o unes lensbaby) o amb software, com pot ser Photoshop o amb tilt shift generator, un site que ho permet fer online. El que es preten en aquesta tècnica es que la profunditat de camp sigue molt reduida.

L’efecte consisteix en desenfocar selectivament certes parts d’una fotografía, de tal forma que s’aconsegueix un efecte optic anomenat “falsa miniatura” i els escenaris fotografiats semblen maquetes. Teniu molts exemples d’aquest tipus de fotografia en aquest grup de Flikr.

El següent vídeo mostra un dia al parc d’atraccions de Disney World fet amb la tènica del tilt shift i un timelapse.

via: microsiervos.com, genbeta.com, eliax.com, labs.artandmobile.com, xatakafoto.com

Fotografies de llocs famosos del mon amb souvenirs barats.

David amb el toc de Michael Hughes

Michael Hughes es un fotograf freelance anglès, al qual, li agrada fer fotografies de llocs famosos del mon, però meçclats amb els souvenirs barats que compra. Va escomençar aquesta afició l’any 1998 i fins ara ha cumulat una colecció de més de 100 imatges dels 200 països que ha visitat.

Hem vaig adonar que les taces de cafè d’una tenda prop de l’Estatua de la Llibertat tenien l’estàtua impresa, així que vaig col·locar la meua veguda al terra, i la vaig possar dabant de l’estatua. Des d’aleshores, fer aquest tipus de fotografies s’ha convertit en un pasatemps i una passió, fins al punt que he fet viatges sols per fotografiar souvenirs al costat del monument.

Podeu veure més fotografies de Michael Hughes a la seva pagina de flikr.

via: xatakafoto.com

Fotografies de maquetes que no semblen maquetes.

Una de les maquetes de Michael Paul Smith

Un primer cop d’ull de la fotografia ens transporta a un aparcament dels anys 50 d’algún lloc dels EEUU. Però en realitat és un dels nombrosos montatges amb maquetes que ha construit Michael Paul Smith, i que es poden veure a la seva galeria de Flikr.

Michael Paul Smith

Michael Paul va neixer a Pittsburgh (Pennsylvania), i porta anys construint maquetes de la ciutat tal i com ell la recorda de nen.

Un altra perspectiva de la maqueta

Les maquetes han estat construides a una escala 1/24 i fetes en materials i objectes d’us casolà i quotidià. Smith explica en la seva pagina que el truc per fer aquestes fotografies tan realistes és el més vell del mon dels efectes especials: coloca la maqueta en el fons adecuat i dispara i que cap de les seves fotografies ha estat retocada en Photoshop.

via: fogonazos.es, xatakafoto.com